02 de gener de 2019
02.01.2019
Diari de Girona

Reinici

01.01.2019 | 22:29
Reinici

Un clàssic del canvi d'any és allò de fer propòsits. Alguns tenen a veure amb deixar de fer alguna cosa. De fumar, d'emprenyar-se, d'afectar-se. D'altres, amb assolir coses que et falten. Estabilitat, feina, amor. Uns i altres tenen, en la seva enumeració, el diagnòstic d'allò que som i en realitat voldríem ser, o d'allò que creiem ser i en realitat som. Però el que veritablement et marquen les efemèrides i les dates assenyalades no són els detalls concrets, sinó el quadre general. Més que res perquè hi penses, un exercici que hauries de fer més sovint però sempre acabes refiant als punts d'inflexió. Els reinicis, al final, no es poden forjar a partir d'una data concreta, perquè es van coent abans fins i tot que els percebis com a tals. Per tant, el punt àlgid es produeix abans, molt abans, però és simplement que mentre succeeix no tens prou eines per interpretar-lo. Vet aquí el miracle d'això que anomenem existència: ens passen coses cabdals i som manifestament incapaços d'adonar-nos-en, i és la progressiva aplicació de les nostres transformacions, sovint en relació als altres, la que acaba convertint-se en un esclat irreversible. Un bon dia, poses en comú atzars, paraules i pèrdues, aficions, somnis i enyoraments, i t'adones que allò que et podries haver marcat com a propòsit ja ho tens al costat. Hi ha estat des de fa un temps, però és aquella persistència, aquella estranya suma de cadències, la que t'ha portat a prendre'n consciència. És com aquella cançó que xiuxiueges sense recordar-ne el títol, i que quan el recordes tota la lletra cobra un sentit fins aquell moment inabastable. Despertes de les teves letargies perquè descobreixes que els únics murs són aquells que alces tu mateix, perquè la felicitat acaba depenent del sol fet de viure-la. És una mica com el trànsit que et porta a recordar aquelles pel·lícules que van configurar la teva personalitat. Sents nostàlgia per la persona que contemplava aquelles vides imaginàries, però convé no oblidar que ara, per més que hagis canviat, per més que et costi reconèixer-t'hi, continues essent el mateix. El reinici, doncs, consisteix a reivindicar aquell que somiava despert i no a negar-lo; es tracta de desafiar els teus límits i no de fixar-ne de nous. Amb el nou any, els problemes persistiran i els encerts seran desiguals, de la mateixa manera que alternarem somriures i llàgrimes amb una incerta harmonia. Però si preservem les nostres essències i aconseguim emmirallar-les a les dels altres, no ho dubteu: el propòsit ja s'està complint.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook