Deixant de banda la seva disposició al diàleg, el socialisme sanchista no ha ofert cap gran idea per resoldre la qüestió catalana: que si grans consensos, que si més autogovern dins la Constitució, que la resta són monòlegs i que (de moment) no tornarem a aplicar el 155.
Davant d'aquest panorama, i de les amenaces cada cop més retrògrades de la dreta tricèfala, no hem agraït prou a Units Podem la seva defensa constant del referèndum d'autodeterminació. I, sobretot, que no s'hagin arronsat, quan tot això els està passant factura a les Espanyes.
Seguint aquesta línia proactiva, Catalunya en Comú-Podem va fer ahir un nou pas, suggerint-nos una altra manera de resoldre l'embolic. Joan Mena va reivindicar que Catalunya pugui disposar d'una constitució pròpia, dins d'una república federal espanyola plurinacional. Doncs mira; això algun vell dirigent d'ERC potser ho podria subscriure, sempre que aquesta constitució ens atorgués la condició d'Estat confederat.
Si es decidís seguir aquest camí, el trajecte seria tant o més complicat que el d'aconseguir que Catalunya esdevingui un Estat propi. I per poder arribar-hi, abans caldria comptar amb la certesa que el PSOE deixa de donar suport a la monarquia. Això... algú ho creu possible?
Malgrat tots els peròs, la idea dels comuns és positiva, transformadora, disruptiva i força difícil de pair per bona part de l'electorat espanyol i català. El contrari d'aquella tercera via, insípida i nebulosa, que només aspirava a fer quatre canvis cosmètics perquè tot seguís igual. El 2019 ens ha dut la quarta via. Veurem quin recorregut té.
