Cartes

Valentín Abelenda Carrillo SALT

Els llums, els sons, les tradicions locals, els aliments propis d'aquestes dates, tenen sentit en la mesura que contribueixen a crear una atmosfera favorable que acompanyi el sentit primer i últim d'aquests dies, l'acollida del Jesús, do de Déu per a la humanitat. Aquest és el motiu, ha recordat el papa Francesc, pel qual ens intercanviem regals. Jesús, que va néixer al portal de Betlem, es va revelar en primer lloc als més petits i desfavorits, amb qui estableix una amistat que continua en el temps. «Una amistat que farà possible el desig de Déu d'un món nou en el qual no hi hagi persones rebutjades, descartades ni maltractades», ha conclòs Francesc.

Ens deixem enverinar

Lola Arpa Vilallonga Peratallada

En aquestes dades nadalenques, aquells que gaudeixen fent recorreguts a peu o en bici pels nostres camins i boscos podran observar que ara, abans de la sembra, molts camps tenen un color ataronjat poc natural. Efectivament, aquest color prové d'un herbicida amb el qual els pagesos ruixen la terra, per controlar el creixement de les males herbes. Aquest producte, Glifosfat, associat amb la producció de transgènics, és prohibit a molts països pel seu alt grau de contaminació i risc de càncer per la salut humana. Malauradament en el nostre país encara es pot aplicar. Posteriorment hi llençaran tones dels purins, excedents de les granges de porcs. Després hi sembraran el blat, o el blat de moro, o la userda, amb el qual després faran el pa o se'l menjaran les vaques, els xais, els pollastres que posteriorment formaran part de la nostra dieta diària...

Entre tots, hem de lluitar pequè es prohibeixin aquests tipus de productes tan nocius per la terra i per la nostra salut. No ens deixem enverinar!

Envers un Any Nou més esperançador

Lluís Torner i Callicó Girona

Som al final d'un any molt problemàtic,/en especial pel Poble Català,/amb polítics tancats i a l'exili,/que, d'aquí a poc, començaran a jutjar.// Això ha deixat coix el nostre Parlament,/mancant-li uns consellers i diputats,/fent perdre força al grup independent,/que ha quedat molt minvat de ­facultats.//Tot va començar amb el referèndum,/la duresa i el que se'n derivà,/amb el ­cent cinquanta-cinc al damunt,/que va acabar-ho de complicar.//Unes eleccions improvisades,/que no aportaren massa solució,/ certes persones, de les escollides,/ patiren la inhabilitació.// Al decurs del temps, les discrepàncies,/les mútues discussions i rancors, /agres acusacions i mentides, /van dividint la gent, i això no és bo.//A mesura que l'ambient s'escalfa,/ qualsevol possible solució,/ cada cop esdevé més complicada,/i les picabaralles pugen de to.//Si el Nadal l'hem passat amb tristesa,/ara que ens toca rebre el Nou Any,/rebem-lo amb esperança, fermesa/i diàlegs, desitjant no fer-nos mal. //Els que som grans, i tenim memòria,/recordant el que van viure els pares/-trist capítol de la nostra història-/ demanem pau, per no viure'n un altre.//Enfront els missatges de «Bona voluntat»/que ens ha aportat, el passat Nadal,/ pensem en els presos i exiliats,/un dels temes que cal solucionar. // Ahir, en escoltar les campanades,/-una a una- vàrem pensant en ells,/tot sentint-les, una darrera l'altra,/anàvem pregant pel seu alliberament. //

Desitgem un esperançador any nou, que mogui, tothom, a la reflexió. És el nostre parer.

En la família un és «estimat per si mateix»

Jesús Domingo Martínez Girona

La pròpia experiència de la vida en família, fan veure els bisbes en la diada de la Família, és d'acollida gratuïta, ja que en la família un és «estimat per si mateix», no pels seus mèrits. Aquesta mateixa lògica és la que s'anima a traslladar a tota la pastoral familiar, acompa­nyant des de la proximitat tant les parelles de nuvis que es preparen per al matrimoni com les famílies que pateixen «situacions dramàtiques com la separació, el divorci, l'avortament, la malaltia...».

Si a la família se l'ha anomenat «Església domèstica» o «en miniatura», no és només perquè sigui el lloc per excel·lència per a la transmissió de la fe, sinó perquè permet que es visquin amb naturalitat una sèrie de virtuts centrals per a la comunitat eclesial, cosa que el Papa sintetitza magistralment en la seva definició de l'Església com a «hospital de campanya».