El recordat historiador doctor Jaume Marquès Casanovas també era poeta i en alguna circumstància una crònica històrica li inspirava un poema. És el cas, per exemple, de les restes de la Torre Gironella: després de donar-ne l'estudi històric (en el seu llibre Girona vella) culmina el capítol amb la dedicació d'un sonet que ve a subratllar la rellevància d'aquell recinte.

En una altra ocasió -i sense moure'ns del Barri Vell de Girona- la inspiració poètica del Dr. Marquès va fer-li traduir al català una inscripció de làpida de l'any 1527, que ara la veiem col·locada a la font de la Marededéu de la Pera, pujada de la catedral; és de difícil lectura per la molta quantitat de text, a més de l'idioma, i per aquesta raó ja es mereix un agraïment. Figura, també, en el llibre ja esmentat.

El text de la làpida es refereix a un fet molt notable de la història de l'antiga ciutat, relacionat amb l'aigua. Actualment l'aigua que raja de la font de la Marededéu de la Pera és la potable, del servei general de la ciutat. Però la història de Girona fa rajar una informació interessant: al segle XV hi havia una font dita de l'Espira, a la muntanya de St. Miquel, que tanca per aquella banda la gran vall de Sant Daniel, i des d'allà l'aigua era conduïda per canals de fusta cap al barri de la catedral; anava a un dipòsit situat a la plaça de Lledoners; era a expenses del bisbe i capítol catedral, fins que per deteriorament tot va caure en desús. Una nova deu d'aigua va ser trobada a la muntanya del Calvari i la conducció es feia en part per una mina subterrània que encara es conserva; és una mina que s'ha pogut visitar alguna vegada per Temps de Flors; arribava l'aigua, igualment, a la plaça de Lledoners. Amb aquell relat antic també hi figura un plet per causa d'aquesta aigua perquè el convent de dominics, a St. Domènec, es va sentir perjudicat pel volum d'aigua desviada d'aquella deu, que deien els pertanyia.

L'arribada de l'aigua al barri de la catedral, amb totes les dificultats vençudes, va ser motiu d'alegria i un poeta anònim va fer realitzar uns versos sobre una làpida i aquesta va ser col·locada a la sortida de la mina de l'aigua, prop de la Torre Gironella. La làpida diu l'any: 1527. Més tard es va construir la plaça dels Apòstols i una cisterna i la font de la Pera, i la làpida va ser traslladada a aquesta font. I és aquesta làpida en llatí la que va inspirar el Dr. Marquès per fer-li la traducció al català; el fragment final diu així, en boca de la mateixa aigua: «Jo vaig brollar, caient de nou a la foscor, i, folla, no poguí tornar a l'antiga deu, per clergues, no sens lluites, ficada a una presó; passant erms, camps i roques, per fi, rajo a la Seu. Si et complauen les coses costoses amb excés, joiós beuràs eixa aigua de molt lluny transportada; si t'abelleix allò que a tu no et costa res, beu-ne tranquil·lament; tu la tens regalada».

Ara l'aigua que raja de la font de la Marededéu de la Pera és aigua com la de casa nostra; aigua de sèrie, podríem dir-ne, i la del segle XVI era d'artesania pura, quan amb penes i treballs havia vingut de la muntanya de Sant Miquel, aigua treballada; i barallada també, com diuen les cròniques. És tot un record de reverència el que es mereixen moltes notícies del nostre pretèrit. A Girona, i pensant avui en la història d'aquesta font, algú hauria de preparar la realització d'una altra làpida amb la transcripció sencera de la traducció catalana del poema, que va fer-ne el Dr. Jaume Marquès Casanovas. Els amplis murs de la cisterna de la plaça del Apòstols es veurien honorats amb un poema que ens recorden que un glop d'aigua, aquí, és un raig d'història.