La veritat és que no acostumo a escoltar, ni a llegir ni a veure cap dels discursos de cap d'any, els faci qui els faci, perquè sempre m'ha semblat que era un d'aquells dies que a qui els tocava fer-los havia de complir amb el compromís però sabent d'antuvi que la clau era no acabar dient massa res. Enguany, però, hi ha quelcom que ha trencat la rutina d'aquests discursos sense suc ni bruc i és el fet que la majoria de presidents autonòmics, incloses les presidentes, han centrat les seves intervencions a l'entorn de Catalunya, copiant aquella tradició ancestral dels presidents d'Extremadura que mai es dirigien als seus conciutadans per parlar de temes locals, sinó que sempre i a cada ocasió insultaven i criticaven Catalunya amb l'excusa que fos, encara que fos mentida l'argument que utilitzaven per anar contra tot el que fes olor de català.

Ja sabem que la política cada vegada és més irracional i només aquesta irracionalitat pot explicar fenòmens com el de Trump als Estats Units o el de Vox a Andalusia, però resulta surrealista veure que els presidents d'unes comunitats autònomes focalitzen i justifiquen la seva acció política maldant contra els catalans perquè suposen que això els porta algun rèdit polític. Sincerament, o bé els ciutadans tenen resoltes totes les necessitats bàsiques en aquestes regions i viuen feliços i satisfets amb les seves institucions o bé hem perdut el nord, quan la presidència d'una comunitat, el dia que teòricament ha de fer referència als fets més destacats del seu entorn, el que fa es parlar d'un país que no és el seu i d'uns ciutadans que no tenen res a veure amb aquells que els voten.

Els analistes diran que per a les diferents comunitats autònomes dirigir-se als catalans, que al cap i a la fi majoritàriament tenen els seus orígens en les diferents regions d'Espanya, és essencial per activar vots en clau local. Jo el que crec és que mai políticament havíem estat tan avall, amb tanta merda escollida democràticament. Una pena pensar que comencem l'any sense que res hagi canviat.