Marejats per culpa de l'INSS

Josep Farràs González Caldes de Malavella

El dia 31 de desembre, amb només cinc dies de vida la nostra filla, anem tots quatre membres de la família a l'oficina de l'INSS del carrer Sta. Eugènia. Arribem a les 8.45. Cap cartell que indiqui que aquell dia l'oficina romandrà tancada, tal com va ser... encara sort que el calendari de festius de l'Estat el marca com a laborable! Dia 2 de gener, primer missatge que se'm dona: ha de demanar cita prèvia. Tenint en compte que no saps quin dia naixerà la teva filla, com puc demanar cita prèvia i a més a més quan per plana web no et donen hora fins al dia 30 de gener. Davant la meva cara de començar a tenir la mosca rere l'orella em passen amb una noia que m'explica com utilitzar el sistema «clave permanente», i em diu que des de casa i amb poca estona podré fer molts tràmits, incloent el registre de la nena i els permisos de paternitat i maternitat. A casa ens hi passem 2 hores i ni jo ni la meva dona aconseguim registrar-nos, cap dels dos. Dia 3, ens tornem a presentar a l'oficina i ens torna a atendre aquesta noia, que el primer que ens demana és que li parlem en castellà perquè no entén el català! Després de diverses temptatives més, seguim sense poder registrar-nos i fer els permisos online, i evidentment presencialment no perquè seria massa feina! Això és l'autèntica burocràcia d'aquest país!

Just reconeixement

Ramon Roca Viñals Girona

Quan els ciutadans tenim ocasió de conèixer de primera mà l'actitud soferta i exemplar d'un determinat col·lectiu de professionals del sector públic, la nostra obligació no sols és de publicitar-ho sinó de posar-ho en valor.

M'estic referint, concretament, al personal facultatiu de l'Hospital Trueta de Girona. Durant els nou dies ingressat, he pogut constatar l'alt grau d'eficàcia i de zel mostrat per tot l'equip mèdic d'Urologia i per les diverses assistències d'Infermeria, auxiliars i zeladors. Sabudes i vistes les circumstàncies en què es troben immersos, l'actitud i l'escalf que presten als pacients mereixen aquest públic reconeixement.

Vull deixar constància, per tots ells, del meu sentiment de suport i gratitud.

En record a Pepe Guerrero Romero

Associació de Veïns i Jubilats La Unió de Pont Major girona

Gran col·laborador i molt proper als problemes amb els quals havia de tractar, el recordem com a veí de Pont Major i lamentem profundament la seva pèrdua.

Què en podem dir, d'en Pepe? Com a associació de Jubilats vam estar constantment en contacte amb ell, i sempre ens va atendre amablement per resoldre qualsevol problema que fos competència del seu càrrec. Mai vam tenir un no en resposta a les nostres peticions, tot el contrari: sempre va procurar aportar solucions positives. Per aquestes raons ens ha dolgut tant la notícia de la seva defunció, que desgraciadament es preveia. Ens deixa un gran amic, el nostre amic Pepe.

«La noche buena vino / Y la noche buena se va / Pepe Guerrero se ha ido / Para no volver nunca más.»

Tot el nostre suport i condolença als seus familiars i amics per una pèrdua tan sensible.

Fins que siguem lliures

Josep Baella Isanta Girona

«La nostra fortalesa i constància, la nostra voluntat de viure i conviure, és universal. Som fruit de moltes derrotes, però som llavor de totes les victòries». Són paraules d'Oriol Junqueras.

L'any 1842, el general Baldomero Espartero, regent d'Espanya, ordenava el bombardeig indiscriminat de Barcelona. Tot seguit va pronunciar una frase que ha quedat per a la història: «Pel bé d'Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys». No va ser el primer bombardeig ni tampoc el darrer. Avui dia, de manera sibil·lina, encara que barroera, continuen amb la usurpació i esborrament de la història i cultura catalanes. En un programa radiofònic , un oient ha fet una troballa que ha compartit. En una sèrie de Netflix, Knightfall, ambientada en l'edat mitjana, en la versió doblada al castellà apareixen les expressions «príncipe Luis de Aragón» i «Reina de Aragón». Però, ves per on, resulta que a la versió original anglesa diu: «príncep Lluís de Catalunya» i «Reina de Catalunya». La versió doblada en italià respecta el diàleg original.

La nació catalana és molt anterior a la creació artificial de l'estat espanyol, i a pesar de ser un país envaït, represaliat i espoliat, continua essent el far que il·lumina la negra foscor espanyola.