El cèlebre psicoanalista Sigmund Freud escriví: «El somni és l'alliberament de l'esperit de la pressió de la naturalesa externa, un despreniment de l'ànima de les cadenes de la matèria». Esmento aquesta frase a dretcient perquè, tal com digué l'extraordinari defensor dels drets civils de la comunitat de color als Estats Units Martin Luther King, he tingut un somni. De ben segur que la meva proclama no gaudirà, ni de bon tros, de la transcendència que va tenir la seva: « I have a dream». «Tinc un somni», però, així i tot, he gosat explicar el meu somni als amables lectors del Diari de Girona. He somiat que durant l'any 2019 el Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, deixava de viatjar a Waterloo a rebre instruccions de l'altre president d'aquesta presidència bicèfala, Carles Puigdemont, qui de manera evident és partidari del «com pitjor, millor», i, per fi, començava a governar; sí, això que no ha fet des que els diputats independentistes el van nomenar, essent així que ja va advertir que ell no havia de ser-ho, que estava ocupant de manera provisional el lloc d'un altre. He somiat que deixava de fer discursos ideològics per a la meitat de la població catalana i abandonava, per fi, el discurs victimista i de confrontació. He somiat que començava a treballar de debò per tots els catalans. He somiat que treballava per posar els mitjans adients perquè les 27 escoles que hi ha a les contrades gironines en barracons assoleixin unes instal·lacions dignes per als seus alumnes. He somiat que treballava de debò perquè les 24.030 persones pobres que Càritas Diocesana de Girona va atendre el 2017, el 2019 siguin moltes menys, essent així que hauria impulsat les polítiques i els pressupostos adients per revertir la pobresa de tants catalans i catalanes, sobretot nens i nenes, a les contrades gironines i a tot Catalunya. He somiat que treballava per impulsar un marc de seguretat jurídica i estabilitat política a Catalunya perquè les empreses que van marxar a causa de la declaració unilateral d'independència retornin, i perquè el flux d'inversió estrangera torni als nivells anteriors. He somiat que treballava perquè el govern de Catalunya deixi d'atacar l'estat espanyol en nom de tots els catalans, i que abandonava la rauxa com a mètode polític i treballava per fer retornar a totes les institucions catalanes aquella catalanitat perduda, la del seny, la prudència, la intel·ligència, aquella catalanitat culta i pràctica que va convertir el nostre país en pròsper, ric i admirat arreu d'Espanya. Soc conscient que tan sols és un somni. Sigmund Freud tanmateix escriví: «El somni posseeix una meravellosa poesia, una exacta facultat al·legòrica, un humorisme incomparable i una deliciosa ironia». Tant de bo la poesia del meu somni esdevingui el sobtat impuls per assolir un 2019 millor per a tots els gironins i per a tots els catalans. Penso en el que digué el president dels Estat Units John Fitzgerald Kennedy: «Si hi hagués més polítics que sabessin de poesia i més poetes que entenguessin de política, el món seria un lloc una mica millor per viure-hi».