Diuen que a la manifestació de Barcelona que demanava justícia per la gossa Sota van ser dues mil persones, més dels que va reunir en algunes ciutats la demanda de pensions suficients i actualitzades per als jubilats. Jo soc partidari de protegir per igual tots els animalets domèstics i forestals, inclosos els avis, tots sota l'empara de sant Antoni del Porquet, molt aviat en el seu calendari.
A la gossa Sota la va abatre un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que, segons el relat policial, el va mossegar al braç. No és notícia que un gos mossegui un municipal, si és que hi va haver mossegada; si no n'hi va haver és cosa a dilucidar. Espero que els animalistes no reclamin l'execució de l'agent que va matar al gos, però alarma que donin per fet que el policia menteix i algun animalista espinyolat parla d'«assassinat». L'assassinat és propi d'éssers amb lliure albir. Una mica de rigor jurídic i menys exhibicionisme de les parts pudendes de l'emotivitat.
És bona idea protegir els animals de cria i els de luxe, o sigui els lliurement elegits sense cap fi, els llebrers maltractats, les gallines engabiades, els bous embolats, però l'altre dia vaig entrar a la farmàcia, vaig saludar amb un somriure un gos llaurador que portava al coll un llaç amb els colors nacionals i el gos -interpretant sense cap equivocació els instints de la seva mestressa- em va grunyir i va bordar: la vox del seu amo, què havia de fer? Oferir-me a ser devorat per no crear-li un trauma a l'animalet i en bé de la cadena tròfica? Una mica de temprança.
Cada vegada hi ha més animalistes i minven els grups ecologistes, que és la racionalitat aplicada al medi ambient, però són boníssims temps per a la lírica, és a dir per al desassossec impetuós, el malestar romàntic i l'exaltació momentània, més el tribunal popular del hashtag i el Twitter, entre d'altres erupcions gasoses. Jo prefereixo guardar les emocions per al sofà on m'espera el gat House. Recolza el seu cap sobre el meu cor i emet roncs curatius.
