06 de gener de 2019
06.01.2019
Diari de Girona

BON 2019

06.01.2019 | 06:00
BON 2019

El discurs nacionalista d'Aznar, a primers dels anys 2000, va ser vitamines i ferment per a ERC, que, per fi, aconseguí un cert relleu. Ara, diguin el que diguin els Comuns de la Colau i els separatistes catalans, plegats tenen tot el mèrit de l'existència de fenòmens com Ciutadans i Vox, la febre que assenyala la resurrecció del més ranci i ­desacomplexat nacionalisme espanyol.
És tan elemental com la vida. L'acció provoca reacció. La bandera espanyola, l'escut, l'himne, tot el que significava símbol patriòtic estava tan connotat pel franquisme i, per tant, tingut a ­menys pels demòcrates, que el nacionalisme hispànic estava tancat sota set panys. Durant molts anys, anant per Espanya, notaves simpatia i bon rotllo amb Catalunya i els catalans. Els progres espanyols eren del Barça, per ­exemple. Aznar observà que l'arrogància dels nacionalismes català i basc podia aprofitar-se per treure rèdit dels complexos d'inferioritat del migdia i la perifèria castellanoparlant. I tocà la tecla. La reacció a Catalunya a l'acció nacionalista del govern del PP fou l'enfortiment del independentisme. El PP continuà amb la mateixa tecla amb l'Estatut i li anà prou bé. Mantingué al voltant de deu milions de vots i recuperà el govern. Ara, ja ho veieu, sis anys de procés i de continu discurs victimista i antiespanyol des de les institucions catalanes han creat un partit lerrouxista amb un 25% de vot a Catalunya i una dreta espanyola dividida en tres formacions però amb un eix que la cohesiona: els catalans són deslleials amb Espanya, la posen en perill i cal defensar-la.
Vox, com a exponent del nacionalisme hispànic més intransigent i imperial, ha nascut gràcies a les parteres Mas, Puigdemont, Junqueras i Rovira. Arreu, després del desastre de 2017, haurien enviat al rebost de la història tan nefastos personatges. Però a Catalunya manen tant que han sigut capaços de crear l'únic consens nacional: Quim Torra, en sis mesos, ha demostrat ser el pitjor president de tota la història.
Amb aquests el futur és el desastre, però hi ha opcions que no juguen ni al quan pitjor, millor ni a la confrontació, sinó a la cooperació i a l'entesa, al pacte. La paraula i el futur estarà en mans dels ciutadans durant aquest any.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook