S'ha dit, metafòricament, que el segle XX va acabar el 1989 amb la caiguda del mur de Berlín i que el segle XXI va donar inici l'11 de setembre de 2001 amb l'atemptat de les Torres Bessones. Entremig, vint anys d'impàs que semblaven augurar el triomf definitiu de la democràcia liberal. Avui sabem que la realitat és molt més complexa i que les tensions no resoltes de la globalització han format un estrany puzle les peces del qual no acaben d'encaixar. Així, preguntar-se pels reptes de 2019 suposa passar del marc internacional al local: com incidiran a casa nostra les tendències globals com la fractura social, el canvi climàtic, les pressions migratòries o el retorn dels populismes?

L'any 2019 serà electoral: municipals, europees (més transcendents del que molta gent creu) i autonòmiques a bona part d'Espanya. En l'actual context d'inestabilitat política, a Catalunya i Espanya, no és descartable que al llarg de l'any el nombre de convocatòries electorals es pugui ampliar. El resultat de les eleccions andaluses ha suposat un xoc de realitat per a molts. No només el PSOE ha vist com es fragmentava el seu vot, sinó que l'aparició de Vox ha tingut un efecte catàrtic a la dreta. Elements com la immigració descontrolada, el desprestigi que pateix en determinats sectors de la ciutadania tant la transició com el projecte europeu i, sobretot, el procés català marquen un abans i un després.

A Catalunya, el 2019 estarà marcat per les eleccions locals i europees, però també pel judici als polítics independentistes. Aquesta setmana, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha reclamat que el judici als líders independentistes en el Tribunal Suprem «acabi com ha d'acabar, en absolució», i que es deixi els presos en llibertat. I l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anunciat que està preparant mobilitzacions per al primer dia de judici. Ens trobem davant un escenari imprevisible que segur que condicionarà la política catalana i espanyola durant el 2019. Ambdós governs tenen els Pressupostos pendents d'aprovar i, a hores d'ara, amb més possibilitats d'una pròrroga que d'una aprovació. També caldrà veure com incidirà aquest clima polític en les eleccions municipals. Per descomptat que el 2019 no parlarem només de política. L'economia mundial comença a mostrar recurrents símptomes de fatiga, les borses cauen després d'un llarg període expansiu, l'endeutament continua en màxims, i els salaris i l'ocupació milloren massa a poc a poc. A Catalunya, hi ha indicadors econòmics contradictoris (milloren les exportacions, però és l'única comunitat autònoma on baixen les vendes de cotxes, per citar dos exemples) que permeten realitzar anàlisis a gust de tothom. El 2019 es presenta com un dels anys més incerts dels últims temps.