Els Reis d'Orient no són els pares. En tot cas els Reis són una entitat supranatural que posseeix els pares i que sovint els fa embogir. I un pare o una mare, un cop posseïts, esdevenen persones impredictibles. En nom dels nens faran coses d'un calibre inoït, impropi de l'edat adulta, de la condició estàndard que s'espera d'un ciutadà normal. Deixaran copes de xampany i ametlles torrades al balcó, sabates arrenglerades sota l'arbre de Nadal, i animaran els plançons a donar la carta a un home disfressat, durant la cavalcada o a la recepció, aquell moment que els més petits ploren a la falda dels barbuts de pega.

Avui Catalunya ha obert els regals de Reis. A les cases plana l'olor del mamífer acabat de llevar. El menjador acull l'orgia dels papers rebregats. Aquí i allà s'endevina alguna frustració infantil. Per culpa de la publicitat, que sempre menteix, les joguines no arriben a l'espectacularitat que presentaven a la televisió. O bé perquè s'han de muntar i el pare, somnolent, amb les ulleres de prop, s'ha saltat quatre peces i es nota, o bé perquè les joguines llampants del catàleg, una vegada obertes, descobrim que impliquen més plàstic que no pas màgia.

Els pares posseïts pels Reis es van gastar els diners que no tenien. Desorientats per l'obligat del dispendi, potser van comprar els regals a contracor, o de pressa i corrents. Més d'un se'ls va fer enviar, després d'optar per la ganduleria de les compres a la xarxa, per comptes d'anar a les botigues a tocar el gènere. I la tònica general és la de la immoderació. Un detall més, es van dir els pares, quan acumulaven i amagaven els regals al fons dels armaris i als altells. I d'altres, de pares posseïts però pedagògics, han estipulat joguines d'alt valor instructiu, fetes amb materials més nobles, amb perspectiva de gènere, respectuoses amb el medi ambient, obsequis que la quitxalla ha rebut amb el nas mig arrufat. Finalment, els pares irrecuperables (els que cap exorcisme no pot salvar) han atribuït als Reis l'avinentesa d'haver rebut televisors que aviat arribaran a la mida del pany de paret sencer, aspiradors rodons que tot el que tenen d'autònoms ho tenen de ferralla, i telèfons mòbils el preu dels quals aviat es dirà de tu amb el valor cadastral d'un pis a Hostafrancs.

Per fortuna els nens aniran a escola demà passat i per tant la possessió dels pares es desinflarà, però només una mica, perquè ja estan tocats. Els joguets, tret dels que necessiten aire lliure (bicicletes, patinets, drons i altres andròmines teledirigides), a poc a poc aniran criant teranyines. Passada l'emoció de la primera instància, en general les joguines més elaborades (cada cop són més complexes) acaben semblant peces de museu. Perquè deixen poc marge per a la imaginació de la criatura, i la imaginació, precisament, és la joguinassa que els Reis d'Orient van dur a l'infant Jesús. La mirra, l'or i l'encens eren per als pares, i els van envilir de per vida.