La balena de la dreta extrema esbufega a Andalusia com a pròleg de la seva arribada imminent als ajuntaments i autonomies on se celebren eleccions al maig, i, tard o d'hora, a les Corts espanyoles. Això de Vox no és populisme, és una altra cosa. És pura reacció conservadora. És la resposta de l'immobilisme als canvis socials i culturals de les darreres dècades. És la ràbia dels qui veuen com s'esvaeixen els magres privilegis del mascle ibèric i cristià. Cal patir, perquè són molts.

Populisme és convertir el poble en subjecte polític convidant-lo a enfrontar-se a una elit que acapara el poder. És l'actualització postindustrial de l'esquerra revolucionària, ara que la classe obrera ja no és el subjecte amb potencial revolucionari que ha dominat el seu pensament des de mitjan segle XIX. Anestesiada per les seves pròpies conquestes i desestructurada per la transformació del capitalisme, la «massa treballadora» no té consciència de classe ni de massa, però el «poble» té la intuïció que està sent perjudicat pels «de dalt» que es fan rics a la seva esquena. Els polítics populistes es dediquen a identificar qui són aquests «de dalt», i en conseqüència, proposen un canvi en el qual els «de dalt», la «casta», cedeixi poder al poble a través dels seus representants, que són ells.

En canvi, el reaccionari es revolta contra els canvis, perquè li alteren una situació avantatjosa, o per simple por a la incertesa. És allò de preferir la injustícia al desordre. Hi ha reacció quan hi ha una revolució contra la qual reaccionar. La democràcia és revolucionària quan s'ha viscut en dictadura, la república quan s'ha assumit la monarquia, la immigració quan s'ha respirat uniformitat, l'ecologisme quan estem instal·lats en la comoditat contaminant, el laïcisme quan s'ha mamat catolicisme, el feminisme quan s'han interioritzat profundament els rols de gènere. El filòsof Josep Ramoneda va afirmar fa poc a Manresa que el feminisme és un dels moviments amb més potencial revolucionari de la societat occiental. Deu tenir raó, perquè la primera topada de Vox amb PP i Ciutadans a Andalusia és per la lluita contra la violència masclista.

Reaccionaris i populistes poden arribar a ajuntar-se. És el que han fet a Itàlia, on els reaccionaris de la Lliga i els populistes del M5E governen plegats, sota presidència dels segons però amb el lideratge real del lliguista Salvini. Pablo Iglesias i companyia van importar d'allà la paraula i el concepte de «casta», però costa d'imaginar-los pactant amb la reacció espanyola.