Ni la globalització econòmica, ni el canvi climàtic, ni la superpoblació, ni l'automatització. Cap dels quatre grans reptes que té l'espècie humana en aquest segle poden ser respostos des del replegament nacional. No és possible resoldre cap d'aquests debats des de la idea que ho pot solucionar un poble escollit. I menys un grupuscle liderat per un cabdill. Ni els que van «conquerir» Amèrica el 1492, ni els que van defensar els furs el 1714. És legítim tenir por. Mai ens hem trobat davant nostre uns reptes d'aquesta magnitud i que alhora fóssim conscients de les conseqüències. Quan es va inventar la roda o la màquina de vapor, els avanços van ser tan lents que una generació no va ser suficient per anticipar tot el que significava. La nostra generació, la que va néixer sense internet, està assistint als canvis i alhora veient les conseqüències d'aquesta connexió planetària. Es pot entendre la generalització dels temors davant la velocitat que han pres els canvis. Però no conec ningú que hagi superat el vertigen reculant per les escales, ni llençant-se des de les alçades contra el terra. L'opció no és votar nacionalisme que reclou. Cal agafar les mans de qui tenim al costat, fer front junts als reptes, respirar fons, arremangar-se i avançar sense pressa però sense pausa sempre mirant a l'horitzó.
