Cartes

Ignasi Taxonera Barcelona

Una simple visita a Tamariu durant les hores centrals del dia d'aquesta època nadalenca i hem pogut veure com els restaurants han tornat a fer l'agost en ple desembre en detriment dels passejants i visitants, convertint Tamariu en un «macrocentre de restauració».

I encara no s'ha finalitzat l'obra prevista de millora de la xarxa de clavegueram del passeig del Mar, amb els inconvenients d'olors que això comporta.

Taules ocupant tot el passeig a mig fer, envaint els restaurants veïns i seus socials de clubs tancats aquestes dates. Gent fent cua per poder dinar «dificultant» el pas als passejants (recordem que es diu passeig del Mar).

Tot això sabent que l'Ajuntament de Palafrugell disposa d'una magnífica «Ordenança Municipal Reguladora de l'Ocupació de la Via Pública», que, per cert, estava molt ben escrita i quedava molt maca en «negre sobre blanc», però que no ha servit absolutament per res a Tamariu des de la seva publicació i posada en marxa.

No vull carregar contra els establiments de restauració, tothom té dret a guanyar-se el jornal, sinó a la falta absoluta de control i seguiment d'aquesta ordenança per part del responsable del seu compliment, l'Ajuntament de Palafrugell i el seu regidor d'Urbanisme.

Gràcies regidor «de torn» per oblidar una vegada més Tamariu. Ja són masses les propostes i execucions de millora realitzades amb èxit a Calella o Llafranc (compari els passejos marítims de Llafranc i Tamariu) i poques les que s'han posat en marxa amb un control efectiu al «merendero» de Tamariu.

Això sí, a les cinc, tanquem la paradeta i tots cap a casa, que s'amaga el sol i fa fred.

Charlotte Salomon

a Pedralbes

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Al monestir de Pedralbes es pot veure l'exposició Vida? o teatre? Charlotte Salomon (Berlín 1917 - Auschwitz 1943) fins al 17 de febrer. Ocupa diverses sales de dos dels pisos del monestir. El comissari ha estat Ricard Bru i ha comptat amb la col·laboració del Jewish Historical Museum d'Amsterdam. Ells conserven els 782 originals, dels quals han vingut 237 guaixos per a aquesta mostra.

A la primera part se'ns informa amb cartells i imatges filmades sobre qui va ser Charlotte Salomon, pintora alemanya d'origen jueu, i l'època que va viure. Després podem veure la seva obra gràfica. Hi ha un gran nombre dels guaixos que formen Vida? o teatre? on ella recrea la seva pròpia vida. Una vida marcada per circumstàncies familiars i històriques que van fer que amb 26 anys acabés deportada i exterminada a Auschwitz. Les pintures fetes entre els anys 1941 i 1942 són una catarsi.

És una exposició que recomano, de la mateixa forma que recomano el llibre que va ser quasi un bestseller farà tres anys sobre una biografia d'ella: Charlotte, escrita per David Foenkinos i que va ajudar a fer més conegudes tant la seva personalitat com l'obra com a pintora.

Comentari i agraïment

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

Voldria amb aquesta carta i canviant totalment els meus temes habituals agrair molt sincerament al col·laborador habitual de la secció de cartes, el senyor Josep M. Bosch, la defensa que sempre ha fet dels meus escrits quan han estat atacats, en una carta dirigida a l'Alícia Sanchez Camacho, ja fa temps, i recentment per un tal Quim Torra (que evidentment no és el president, pura coincidència). Fins i tot m'ha lloat com a col·laboradora d'aquesta secció del diari, que jo sé que és llegida i seguida per moltes persones. Aprofito també per demanar que si és possible no se saltin aquesta secció, últimament passa, i molts lectors la troben a faltar. Estic d'acord amb el senyor Bosch que hi ha persones col·laboradores dignes d'elogi i totes les esmentades en els seus escrits es mereixen la lloança. Segur que som tots plegats persones plenes de ganes de millorar actuacions que ara mateix són molt importants tant per a Catalunya com per a Girona i/o drets humans, sempre amb bones intencions i desitjos per la pau, bona convivència i desitjos de millora en tots els aspectes possibles. Tant de bo tothom fos desitjós de la recerca de la bona convivència i el triomf de la bondat com ho som molts col·laboradors d'aquesta secció de «Cartes al Director» del Diari de Girona.

També estic d'acord amb la crítica al periodista (?) Albert Soler, que no es mereix cap lloança per la meva part. Penso que és un «pallasso» del periodisme i allà ell amb les seves opinions hiperbòliques i moltes vegades fora de context. Que Déu l'agafi confessat, com diem en català.

Portbou i l'esperit europeista

Josep M Loste Romero Portbou

Ja fa unes setmana que al municipi de Portbou es va instal·lar un comerç de perfumeria que només s'anunciava en la llengua de Molière. L'anunci d'aquesta perfumeria de Portbou podria demostrar que a Portbou (i per extensió a tot l'Alt Empordà), per proximitat geogràfica, foment del turisme i esperit cartesianista i europeista, ens hauríem d'integrar -com a observadors en un tercer nivell- a l'Associació de la Francophonie, i més endavant, a la Commenwealth. Amb aquestes aliances tindríem assegurat el Museu Walter Benjamin al nostre meravellós i mal aprofitat municipi. Amb aquesta fórmula Portbou, i tot el seu entorn de la Mar d'Amunt, milloraria i es podria homenatjar de debò Walter Benjamin; el qual representa la cultura europea en estat pur.