Dedico el meu primer article d'aquest any a la nova regulació del Salari Mínim Interprofessional. Es tracta, més concretament, del Reial Decret 1462/2018 de 21 de desembre, sense oblidar que hi ha també una referència d'abast més general a l'SMI en el Reial Decret-llei aprovat en el darrer Consell de Ministres d'aquest any, núm. 28/2018 de 28 de novembre, «per a la revalorització de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d'ocupació».

L'origen de la quantia fixada en l'RD 1462/2018 es troba en l'acord subscrit l'11 d'octubre entre el govern i Units Podem - En Comú Podem - En Marea, sobre els continguts dels pressupostos generals de l'Estat per al 2019. L'apartat 4 està dedicat a l'ocupació, i porta per títol «Per una ocupació digna, amb salaris dignes». En el seu preàmbul s'efectua una dura crítica de la política laboral de l'anterior govern del Partit Popular i s'emfasitza la necessitat de «reorientar en general les polítiques públiques de relacions laborals i ocupació».

La primera mesura que es proposa, i que ha estat recollida en l'RD 1462/2018, és la pujada de l'SMI a 900 euros, calculant-se un impacte pressupostari de 340 milions d'euros. Els arguments per a aquesta important pujada de 164 euros respecte a l'SMI de 2018 són que «Els salaris mínims són una potent eina social que poden contribuir significativament a prevenir la pobresa en el treball i fomentar un creixement salarial general més dinàmic. Per això han de ser salaris que garanteixin als treballadors un nivell de vida digne i la satisfacció de les seves necessitats i les de les seves famílies, com s'estableix al Pilar Europeu dels Drets Socials».

El projecte d'RD va ser publicat el 10 de desembre, així com l'obligada memòria de l'anàlisi d'impacte normatiu, havent-se formulat al·legacions per les organitzacions socials. Pel que fa a l'esmentada memòria, es manifesta en primer terme que la revisió de l'SMI respon al que preveu l'art. 27.1 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, en el qual es disposa que la fixació es farà anualment pel govern, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives, tenint en compte quatre factors: «a) L'índex de preus de consum. b) La productivitat mitjana nacional assolida. c) L'increment de la participació del treball en la renda nacional. d) La conjuntura econòmica general».

Es destaca que les quanties fixades suposen un increment del 22,3% respecte a les de 2018 i són el resultat de valorar conjuntament tots els factors esmentats. La valoració conjunta s'emfasitza en analitzar l'impacte de la mesura sobre l'economia en general, posant de relleu que la fixació de la revalorització «no respon a un càlcul matemàtic ni atén mesures purament objectives», sinó que es realitza a través d'una valoració global d'un conjunt d'indicadors, de tal manera que mentre que alguns, «com l'evolució de l'IPC o la participació de la remuneració dels treballadors en la renda nacional, estan ben delimitats i es disposa de dades molt recents. Però es podran prendre diferents indicadors amb relació a l'evolució de la productivitat», i per a altres com la valoració de la situació econòmica «s'ha d'atendre a consideracions que van més enllà de les purament quantitatives».

S'incorporen dues consideracions que posen de manifest una opció clara de la política econòmica de l'actual govern; d'una banda, la importància que compleix l'SMI en la contribució a l'efectivitat del dret constitucional del treballador, reconegut en l'art. 35.1, a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats familiars i les de la seva família, apropant-lo a la quantia del 60% del salari mitjà de la població treballadora d'acord a les recomanacions del Comitè d'Experts sobre la Carta Social Europa del Consell d'Europa; de l'altra, considerar l'increment com una mesura que pot contribuir a la progressiva reducció de la pobresa i de la desigualtat salarial, «ajudant a promoure un creixement econòmic sostingut, sostenible i inclusiu, de manera que Espanya contribueix al creixement de l'Agenda 2030, en particular de les seves metes 1.2 i 10.4», que són reduir almenys a la meitat la proporció d'homes, dones i nens de totes les edats que viuen en la pobresa en totes les seves dimensions d'acord amb les definicions nacionals, i adoptar polítiques, especialment fiscals, salarials i de protecció social, i aconseguir progressivament una major igualtat.

Aquests objectius de política econòmica han estat recollits amb molt semblant redacció en l'RD 1462/2018. La quantia de l'SMI el 2019 per a qualsevol activitat en l'agricultura, en la indústria i en els serveis, sense distinció de sexe ni edat dels treballadors, queda fixada en 30 euros / dia o 900 euros/mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos. Cal recordar que la revisió anual de l'SMI «no afectarà l'estructura ni la quantia dels salaris professionals que vinguessin percebent els treballadors quan tals salaris en el seu conjunt i en còmput anual fossin superiors a aquest salari mínim», prenent-se com a terme de comparació una quantia anual no inferior a 12.600 euros.

Per als treballadors eventuals i temporers els serveis a una mateixa empresa dels quals no excedeixin de cent vint dies percebran, conjuntament amb l'SMI, la part proporcional de la retribució dels ­diumenges i festius, així com de les dues gratificacions extraordinàries a què, com a mínim, té dret tot treballador, corresponents al salari de trenta dies en cadascuna d'elles, «sense que en cap cas la quantia del salari professional pugui ser inferior a 42,62 euros per jornada legal en l'activitat». Per fi, i pel que fa al personal al servei de la llar familiar, el seu salari mínim serà de 7,04 euros per hora efectivament treballada.

Finalment, cal destacar que perquè no hi hagi cap dubte sobre això, la norma reitera, referint-se ara a les quanties dels salaris mínims fixats per dies o hores per als col·lectius referenciats en el paràgraf anterior, que aquestes comprendran únicament la retribució en diners, «sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d'aquell».