La lectura del llibre Para no sufrir más. El Buda en el mundo, de l'escriptor assagista hindú Pankaj Mishra, ens ha animat a conèixer i a aprofundir més en la complexa i contradictòria personalitat del nostre vell amic gironí Damià Escuder, en especial la seva passió per les religions orientals, sobretot pel budisme, que amb la Maria, la seva muller, van traduir al català.

És una paradoxa que servidor, un agnòstic lliurepensador-materialista-marxista-heterodox de l'escola de Frankfurt, lector d' Adorno, Benjamin, Marcuse, etc., estigui fascinat per Damià Escuder, la seva -repetim- polièdrica personalitat intel·lectual i, sobretot, per la seva creativitat, el seu vitalisme, la pluralitat cultural, religiosa, espiritualista, ja que Damià era l'ànima que volia ser totes les coses, idees, valors antagònics. Era cristià, budista, català i universalista, hippy, contracultural, il·lustrat, gran i panatagruèlic lector, estudiós de tota mena de coneixements científics i religiosos. Repetim, cristià, però també spinozià, nietzschià i sobretot llibertari. Un dia qualsevol de la seva vida a Girona i Barcelona, en els seus anys més actius i exuberants d'activista de l'Assemblea de Catalunya, amb Xirinacs, alhora també de «hippy» contracultural, ja que és un artista, pintor, cineasta underground per la intensitat humanosocial i existencial del Damià, el nou Ramon Llull dels Països Catalans. Les seves 24 hores eren viscudes com el personatge central de l'Ulisses de la novel·la de James Joyce.

L'activista, místic, artista, pensador Damià cada dia feia quilòmetres a peu i anava a visitar dotzenes de persones per informar-los, estimular-los, agitar-los, enriquir-los amb les seves idees, consignes, explicacions. Els millors documentals i obres sobre Damià haurien sigut una càmera que l'hagués seguit i filmat les 24 hores del dia. La llista dels seus contactes seria infinita, ja que la casa on visitava es convertia en la seva càtedra, taller. És una altra de les seves grans contradiccions que el monjo cristià-budista que practica la meditació, el ioga, per arribar a la il·luminació que ja la vivia i donava a tots els que el tractaven o visitava cada dia... Doncs com un altre rantell, Damià tenia el mateix dinamisme, inquietud i hipermobilitat que el seu pare, tots dos eren uns rantells que no podien parar ni estar quiets, es movien, anaven a veure gent, i en el cas d'en Damià, a part d'anar contínuament de Girona a Barcelona, incloent varietat de vegades en un dia. El contemplatiu Damià viatjà per tot Europa, Amèrica, l'Índia i la Xina. I a part, com a monjo cristià budista, cada dia dedicava un temps, al matí, a la meditació, al ioga, per la il·luminació. A Barcelona, en èpoques més tranquil·les, li fascinava assistir a l'església del Pi per seguir els rituals de la missa catòlica. A part, no parava de conspirar, organitzar accions politicoculturals a través de les seves taules secretes d'independents de l'ASAM i de Pax Cristi. Tot sovint anava als monestirs del Miracle a Montserrat i als monestirs budistes a Suïssa, Anglaterra, etc.

I quan el pintor Enrique Marqués, líder de l'ADAG, i en Pep Marquès, soci nostre del grup Praxis 75, li criticàrem que no fos més partidari de la revolució socialista i solidari amb les lluites obreres, en Damià ens constatava que a la seva joventut militant del Front Obrer de Catalunya ja va anar a repartir propaganda socialista per les fàbriques de Barcelona... En Damià bàsicament era més nacionalista i independent català i, com a personalista, el més essencial era la revolució espiritual, perquè en Damià, a diferència dels també utòpics marxistes, ja havia viscut totes les etapes existencials socials: de lluites, tortures, presons, persecucions, experiències misticopsicodèliques, rituals religiosos de tota mena, conspiracions polítiques, etc., i al final el dominà el cristià budista que, fent ioga, meditava per trobar la il·luminació, la pau i connexió amb el cosmos, energies, Déu...

Finalment, els farem la guia per poder veure l'exposició Damià Escuder que recomanem sigui visitada diverses vegades, doncs una, per sols veure el vídeo on parlem unes 13 persones familiars i amics íntims, que fan una sèrie de retrats múltiples personals del Damià. Té una durada d'uns 45 minuts. I, seguint les gravacions, hi ha un extraordinari reportatge interviu on el mateix Damià passeja per Girona i presenta una exposició seva a La Fontana d'Or, podran sentir i veure la seva veu, geni, magnetisme. A continuació hi ha tres films underground del mateix Damià. La contemplació de les seves pintures, dibuixos, textos, poemes i la reproducció al terra d'un gran dibuix, pintura, grafit gal·làctic, vol unes llargues estones. A part, les vitrines podran escollir una sèrie, col·lecció de retrats realitzats per un grup d'artistes gironins com Ansesa, Coromines, Bosch Martí, Marquès, Ll. Güell, Malagelada, Grup Praxis 75 i Mercè Huerta. I entrant a la part de la fotografia, Damià era una personalitat supermagnètica, genial i, per tant, molt fotogènica. Per això fou contínuament retratat pels fotògrafs més importants de Girona i Barcelona. Són exposats entre els múltiples afers, moments estel·lars de la seva apassionant vida. També recomanem el petit catàleg gratuït, escrit per M. Ll. Faixedas, la comissària responsable de plasmar la complexa i heterodoxa personalitat d'un geni com el Damià Escuder. L'exposició d'en Damià es podrà visitar de finals d'octubre de 2018 al març de 2020, on es presentarà el llibre catàleg, que recollirà part del material més important de l'exposició i una sèrie d'anàlisis crítiques, la valoració global i plural de la vida i obra d'en Damià Escuder.