10 de gener de 2019
10.01.2019

Gestió política en temps de canvi

10.01.2019 | 00:46

Aquesta segona dècada del segle XXI està essent demolidora per la política en qualsevol dels seus nivells. No només per la crisi econòmica que encara estem patint sinó que hi ha hagut una sèrie de factors de transformació social que han afectat de ple la política. La política, acostumada a uns ritmes lents i a cicles polítics més o menys llargs, ha reaccionat tard i malament i encara no ha sabut donar resposta a una societat que ha canviat i demana una gestió diferent del bé comú.

I és que després d'una fi de segle XX on predominava l'estabilitat, l'inci del segle XXI va suposar la reconfiguració de la geopolítica internacional. Però la segona dècada d'aquest nou segle ha suposat la cristal·lització de tots els canvis econòmics, socials i tecnològics que feia temps que es venien covant.

I la política no estava preparada per donar-hi resposta.

Si ens hi fixem, no queda cap líder polític de pes que estigués actiu el 2010. I molt pocs dels que ho estaven el 2014. A qualsevol nivell. Això era impensable fa uns anys, quan era habitual que un líder polític estigués com a mínim dotze anys en el càrrec. I és que ara ja no només el càrrec, sinó que la vida política és molt més curta.

En aquesta segona dècada han coincidit molts canvis: la crisi econòmica que ha deixat com a llegat la precarització i la desparició de moltes empreses, la irrupció de la tecnologia de les TIC en el consum que afectarà plenament el mercat de treball, els canvis demogràfics i migratoris que estan canviant les nostres ciutats, l'envelliment de la població, la democratització de la plena mobilitat que suposa que fem molts més desplaçaments que fa uns anys, els canvis en el consum informatiu i la configuració de l'opinió pública, la importància de la sotenibilitat, la universalització dels turistes més enllà dels països més desenvolupats que suposarà una multiplicació de turistes, etc.

Davant de tot això, les estructures, els recursos, els models i les idees dels polítics que han de gestionar la cosa pública no han anat al mateix ritme que els nous temps. I per tant, teníem societats del segle XXI amb una gestió del segle XX.

La cosa ha anat canviant. És en aquesta dècada on ha saltat pels aires el mapa de partits. A casa nostra i arreu d'Europa. Han sorgit nous partits que han intentat donar resposta a aquestes noves demandes, s'han consolidat fins al punt de ser alternativa dels partits tradicionals i s'ha produït la irrupció de la gent nova a les institucions que ha comportat l'accés de molta gent que no estava afiliada a partits polítics i esdevingui representant dels ciutadans.

En aquests anys, doncs, han canviat les cares i els perfils dels polítics però no tant la gestió pública. Aquest és el gran repte de la política en els propers anys: donar respostes eficients als canvis sorgits en la nova era.

Ja hem vist que les coses no canvien només canviant els noms, els partits o les cares, sinó que cal, sobretot, trobar respostes eficients a problemes nous.

I això passa per una nova agenda de polítiques públiques. Els canvis no pararan i continuaran apareixent noves demandes, però els principals reptes de les societats actuals ja els tenim sobre la taula. És el moment per encarar-los i donar noves respostes a problemes nous.

Si ens hi fixem, la majoria de problemes que tenen els governs actuals tenen a veure amb aquests canvis que s'han produït en els darrers anys i que provoquen noves demandes i generen nous conflictes. El desgast de la majoria de governs venen d'allò que és nou.

Però, contradictòriament, la innovació pública, les noves propostes per gestionar el bé comú tenint en compte aquestes demandes no dona vots.

Per tant, no hi ha incentius per pensar una nova agenda de polítiques públiques, per innovar en propostes de gestió pública a curt termini, però sí a mitjà i llarg termini.

Hi haurà un moment que aquesta volatilitat en el vot, aquest canvi pel canvi, s'aturarà. I no tardarem gaire a veure-ho. Potser sí que els cicles polítics seran més curts del que eren, però segur que no seran tan efímers com en els darrers anys. I quan això passi, el que tingui propostes i projectes potents i pensats per encarar la gestió d'aquesta nova societat empoderada tindrà un avantatge important. Perquè gestionarà millor la seva ciutat o país.

La formació en polítiques públiques sobre les noves realitats, l'estudi del que s'està fent a altres llocs, l'avaluació de resultats, etc. haurien d'estar a l'ordre del dia. Perquè és l'única manera de millorar la gestió de les societats complexes com les actuals.

Anem directes cap a governs que estudiïn més el que s'està fent, que innovin més i, per tant, que també s'equivoquin més, però també que avaluïn més els serveis públics i la resposta que estan donant. Anem cap a un paper més important de les polítiques públiques i, sobretot, la generació de «know how» públic. I això, més que un repte –que ho és–, és una bona notícia. Algú ha d'estar pensant les respostes de l'administració als canvis que vindran. I això sí que seria una novetat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook