Martínez el Facha deu ser l'únic personatge d' El Jueves que continua bregant a les pàgines de la revista des del primer número (i estem parlant de 1977!). És veritat que el seu creador, el gran historietista Joaquim Aubert, Kim, va decidir enviar-lo de vacances a Veneçuela, el 2015, deixant-nos amb la incògnita de si el reprendria mai més.
Oblidar-se de Martínez, era una decisió comprensible: li havien imposat el personatge; tampoc no era la seva creació preferida (Aubert és Premi Nacional del Còmic per la novel·la gràfica El arte de volar), i patia un cert cansament creatiu.
Però roda el món i torna al Born. I a Kim li va passar el mateix que a Conan Doyle... Empès per les circumstàncies (la temperatura dretana d'Espanya s'anava exaltant in crescendo), el 2017 va tornar a narrar les desventures d'aquest patriota franquista. Fa quatre dies, acompanyat dels seus companys indefugibles, Martínez es va plantar amb una pancarta a Andalusia, per celebrar el triomf dels seus amics del PP i Vox, però una maregassa d'andalusos d'esquerres els acabava fent fora.
Home, si els comparem amb els 19 punts presentats per Vox al PP, amb aquest recull de postulats tan carques, retrògrads i impresentables, la veritat és que els personatges d'Aubert acaben resultant-nos cordials i bonifacis... Tant de bo que tot això de Vox només fos un acudit dolent! Per desgràcia, no és així i, des de fa unes setmanes, ja estem començant a veure què ens passaria si visquéssim en una martinezlàndia de debò. Seria una merda absoluta. Com a mínim.
