Dins l'encertada creació de la plataforma SOS Costa Brava aquest estiu, que ha seguit la màxima de «la unió fa la força» i ha aglutinat les diferents entitats que lluiten contra l'especulació urbanística al litoral gironí, feia temps que ningú es preocupava seriosament per aquesta qüestió. Ni els ajuntaments que ara es mostren inquiets -en mala hora arribat aquest tema, just ara que s'acosten les municipals- ni una Generalitat que, malgrat la seva potestat en matèria urbanística, va anar «deixant fer» durant els anys de «boom» urbanístic i la posterior crisi de la construcció. I ara que s'ha reactivat el «monstre», ens trobem amb què en els propers anys es poden arribar a construir fins a 10.000 noves vivendes a la Costa Brava. Poca broma.
I la Generalitat, que és qui al cap i a la fi ha aprovat els mateixos plans urbanístics pels quals ara es posa les mans al cap, ja fa tard. El govern català diu que, malgrat que ho estudiarà «cas per cas» -d'alguna manera ha de tranquil·litzar els alcaldes-, en aquells casos en què els tràmits estan més avançats serà impossible aturar-ho, perquè s'haurien de pagar indemnitzacions massa altes. Per tant, veient que la Generalitat no té previst moure ni un dit més del necessari, la lluita de SOS Costa Brava als jutjats té més sentit que mai.
