Tornen a sortir al diari queixes pels talls de llum que pateixen clients que paguen religiosament i que els pateixen perquè Endesa els manté connectats a unes línies que no tenen la fiabilitat necessària per garantir la permanència del subministrament d'electricitat. Tal com vaig intentar deixar clar en el DdG del 19 de març del 2017, al meu entendre, la primera cosa que s'hauria de resoldre és l'incompliment per part d'Endesa de la seva part del contracte establert amb cada client. Endesa ja ha explicat que els que li fan trampes li fan actuar les proteccions i aquestes estan muntades de tal manera que tallen l'electricitat a tots els clients, siguin complidors o tramposos. La conclusió és clara: Endesa té les línies muntades de manera que no li permet donar la qualitat necessària i l'Administració permet que ho faci.
Amb els anys que fa que Endesa no ha pogut evitar les trampes dels tramposos i que sembla que no aconsegueix normalitzar el subministrament, és evident que li toca fer coses més efectives. Encara que vagi repetint que les instal·lacions són correctes, és evident que no ho són, perquè no li permeten donar el servei al qual està obligada pel contracte mercantil. Al meu parer, fins i tot, potser se la podria acusar d'estafa si cobra el terme de potència i no la subministra quan se li demana. És una qüestió jurídica en la qual no m'hi fico i per això dic «potser». Però crec que, com a mínim, seria equitatiu que es tornés l'import del terme de potència a l'usuari durant tot el temps que no hi ha hagut subministrament. L'incompliment quedaria més clar i es podria comptabilitzar.
Crec que l'única cosa que pot argüir la companyia és que les instal·lacions compleixen les normes tècniques legals. Però aquestes normes legals no passen de ser un mínim obligatori que permet l'estat assegurar-se que, en la grandíssima majoria dels casos, la qualitat del subministrament podrà ser correcta. Però en aquest món sempre hi ha situacions excepcionals, i és en aquestes situacions excepcionals quan s'imposa, per sobre el compliment dels mínims tècnics (segur que es compleixen), el compliment de les obligacions contractuals que fixen, també amb força legal, la qualitat del subministrament. Crec que és precisament la deixadesa d'Endesa en no fer aquesta inversió addicional d'independitzar les línies dels clients complidors i separar-les de les dels clients tramposos, el que no li permet donar la qualitat deguda al subministrament.
He dit abans que les normes tècniques legals serveixen per assegurar el subministrament en la grandíssima majoria dels casos. La interrupció per la neu del subministrament al març del 2010 és un exemple de cas excepcional, i anys abans n'hi va haver un altre a la Cerdanya que tots els afectats recordaran. En aquests exemples, ocasionals i que no s'han repetit, es va considerar que no calia endurir les normes tècniques de protecció de les línies contra la neu, però és evident que el cas dels clients perjudicats pels tramposos és diferent, per repetitiu, no ocasional i, sobretot, previsible i anunciat. I que l'Administració no sap com evitar. Cal comptar amb ell.
Per garantir la qualitat del subministrament elèctric, les línies de la xarxa de transport i transformació d'electricitat entre centrals i usuaris es construeixen tenint en compte les condicions meteorològiques del lloc, principalment el vent, les nevades i el fred de nit, encara que no nevi. No té res d'estrany que en les zones de presència de clients tramposos, no cal dir de clients propensos a causar perjudicis a clients complidors, la qualitat del subministrament exigeix que les línies d'uns i altres estiguin fetes de manera que els segons no siguin perjudicats pels primers. Diria que és una obligació de dret mercantil.
És evident que hi ha també un vessant jurídic, que és la impunitat que el nostre sistema jurídic-legislatiu concedeix, en la pràctica, a la comissió de petites faltes, per més repetides que siguin. Tots els partits creuen que aquesta impunitat dels tramposos és correcta? Per què la permeten?
No crec que sigui tan difícil posar els nous comptadors de telemesura en els punts de bifurcació de les línies d'uns i altres. Aquests comptadors permeten saber els consums instantanis i els que van motivar la desconnexió dels tramposos. Així, els clients complidors no es veurien afectats i el problema es reduiria a un incompliment deslleial de contracte mercantil.
Si es continua deixant la solució en mans dels qui no la volen (els defraudadors) a través d'atestats i denúncies, que en el nostre país no són eficaces, el problema no s'arreglarà. Cal recordar-ho i no enganyar la gent fent veure que ho seran. És necessari aïllar els defraudadors, separant i blindant les línies i proteccions dels clients complidors, perquè les malifetes dels que fan trampes no els afectin. És una clara tasca de l'Administració dictar les lleis que permetin treure la impunitat. I, per favor, que els diputats de cada partit no facin l'orni.
