La Xarxa Pública de Biblioteques està d'enhorabona. Tot just tanca la celebració del centenari del seu naixement. El 1918, per primer cop en la història, s'inauguraven quatre biblioteques pagades amb fons públics, a Valls, Olot, Sallent i les Borges Blanques, obra de la Mancomunitat presidida per Enric Prat de la Riba. Si en algun moment hem tingut un govern amb un projecte claríssim de com construir el país, va ser en aquell. Totes quatre biblioteques eren iguals, obra de l'arquitecte Lluís Planas, que es va inspirar en les biblioteques Carnegie nord-americanes. Pensades com a temples de la saviesa i del coneixement, que és el que acaba oferint, més o menys, la bona lectura. El 1922 s'inaugurava la de Figueres als terrenys on hi havia hagut l'antiga presó. La creació de la Xarxa va anar acompanyada de la creació de l'Escola Superior de Bibliotecàries, dotada amb un professorat que feia caure de cul a terra.
De la importància que tenia el projecte mancomunitari en tots els àmbits se'n van adonar de seguida els veïns. Ho van veure tan clar que, per variar, van muntar un cop d'Estat per carregar-se'l. A la biblioteca de Figueres, d'ençà de la Dictadura, a cada acte hi havia un policia. D'ençà de llavors van trencar el sistema bibliotecari: per una banda van ser les biblioteques de la província de Barcelona i per una altra, les de Girona, Tarragona i Lleida. La broma encara dura. Si vostès volen fer la cerca d'un llibre han de consultar dos catàlegs virtuals: l'Aladí i l'Argus. Que els llibres vagin d'una banda a l'altra, és complicat. També els carnets són diferents. I els pressupostos.
En l'acte de cloenda del centenari, el President Quim Torra ha anunciat la fi de la broma. No és pas el primer que ho anuncia, ni el primer que ho promet. Que sigui el primer que ho compleix permetrà «fer-se totes les il·lusions possibles».
