El problema de governabilitat que s'ha presentat a Andalusia no és més que el símptoma d'un problema que va molt més enllà del marc del seu territori. El problema és com s'aborden els canvis polítics que Espanya necessita. La resposta a Vox no crec que la trobem proclamant simplement que és feixisme (no hi entraré però jo no diria que Vox i els populismes del nostre entorn siguin feixisme com el que vam viure el passat segle encara que en tenen tics) i fent manifestacions en contra com va proposar Pablo Iglesias sinó resolent els problemes dels ciutadans.

I des del meu punt de vista n'hi ha dos de fonamentals. Per un costat ens trobem en una societat on les noves tecnologies estan canviant moltes coses, a la qual anem entrant a gran velocitat però que pràcticament ni ho notem massa ni ens parem a analitzar on estem, una societat que va perdent les seguretats que donava la societat que teníem i l'estat del benestar. Aquest va minvant a poc a poc sense que el ciutadà vegi una via alternativa cap a un nou món on es continuïn salvaguardant els mínims que fan que una majoria de ciutadans se sentin en un marc polític-social raonablement confortable i vegin el futur amb optimisme. Per altra banda estem en un moment en què una majoria reconeix que cal reformar en profunditat el sistema del 78 que ens ha donat 40 anys de vida raonable però que avui (potser ja fa un cert temps) està demostrant les seves mancances. Això comporta reformar la Constitució i/o algunes lleis fonamentals per tal de modernitzar Espanya.

Parlaré avui bàsicament del segon problema. És una obvietat que la reforma que necessita la Constitució per modernitzar el país i posar les bases per resoldre el problema territorial i el contenciós català sols es pot fer amb un ampli consens, sols es pot fer amb un pacte d'Estat. És per això que vaig lamentar que el possible govern PSOE-Ciutadans que es va plantejar després de les primeres eleccions del 2016 a Espanya no arribés a bon port perquè Podem no va accedir a abstenir-se.

Aquests dies estic llegint el llibre Nudo España, un llibre plantejat en forma de conversa entre el periodista Enric Juliana i el líder de Podem, Pablo Iglesias, on queda clar el pensament del dirigent de Podem. En el capítol sobre «el ciclo electoral 2015-16» parla de com es va prendre la decisió de no abstenir-se i, la veritat, m'he sentit molt decebut. Ho justifica dient que no haurien tingut visibilitat ni capacitat d'influència, que no tenien res a guanyar, que l'oposició l'hauria exercit el PP i això no els interessava. Una anàlisi basada, al meu entendre, sols en els interessos del partit. Jo faig una anàlisi diferent i penso que un govern PSOE-Ciutadans hauria significat que Ciutadans avui no estaria en les posicions que està i hauria portat, ho deia l'acord firmat, una primera reforma de la Constitució que Podem hauria pogut condicionar de forma important ja que feien falta almenys els seus vots per aprovar-la. Avui almenys tindríem reformat el Senat per convertir-lo en una cambra territorial. Si realment creiem que Espanya necessita una reforma constitucional, com es pensa aconseguir sense incloure, almenys, una part de la dreta?

Crec que l'estratègia d'Iglesias pot ser molt pura, diu «hem de fer governs d'esquerres, PSOE-Podem» però és poc operativa, curta de mires. Si ja és difícil que l'esquerra arribi a tenir majoria per governar, sembla impossible que arribi als 2/3 necessaris per reformar la Constitució. Si Podem s'hagués abstingut el 2016 i s'hagués format el govern PSOE-Ciutadans segurament el conflicte català estaria més apaivagat, la Constitució estaria en procés de reforma i ara podria haver-hi opcions de govern a Andalusia diferents de les que ara semblen ser les úniques viables. Els lligams entre PSOE-Ciutadans i Podem no estarien trencats i, per exemple, un govern amb suport dels 3 grups (del tipus que fos) podria ser una solució més que raonable al problema que té avui Andalusia i podria ajudar que el PP hagués de distanciar-se de Vox (per fer una oposició diferenciada) en comptes d'intentar blanquejar-lo. Inclús avui amb el resultat electoral a la mà, jo seria partidari d'un govern d'aquest caire o inclús em semblaria bé un possible suport del PSOE a un govern de Ciutadans.

Si Iglesias diu que sols un pacte d'esquerres pot fer avançar aquest país jo, en canvi, penso que sols intentant fer retornar Ciutadans i el PP a posicions més centristes (Europa segur que ajudaria), es pot fer avançar les reformes que Espanya necessita. Tinc clar que això possiblement minvaria les expectatives electorals de les esquerres, ja que el centre polític seria més discutit. Però molts cops per fer avançar les coses i resoldre els problemes s'ha de posar els llums llargs i mirar més enllà, situar els interessos del país per sobre dels de partit.

En tots els meus articles he defensat una col·laboració de les esquerres i crec que si es vol avançar en la reforma constitucional i en la lluita pels drets i llibertats personals i socials cal que aquests partits tinguin un pes important (a mi m'agradaria determinant) en les coalicions de govern o en les comissions de reforma de lleis importants que el futur demanarà o millor exigirà perquè ningú tindrà majories com passava fa uns anys. Però la reforma constitucional o de lleis bàsiques no les podrà fer l'esquerra sola. I aquesta idea, malauradament, no veig que el líder de Podem l'entengui. I acabo recordant el que deia en el darrer article sobre Catalunya, la modernització d'Espanya s'ha de fer de forma que tingui en compte els més necessitats, en base a un model socialment sostenible i per això crec que l'hauria de liderar l'esquerra perquè la dreta o no la farà o simplement farà una reforma minsa i amb poca sensibilitat social que no és la que necessita aquest país.