La nòvia d'un meu amic no em pot veure. I és perquè sap que li he vist la fresca, el càlcul, la fulana, tot el que aprengué a fer d'esquena als pares. M'odies i t'entenc. Perquè saps que sé el que acabaràs fent al meu amic, el mar de llàgrimes en què ofegaràs el seu amor quan ja l'hagis vampiritzat.
Des del primer dia t'ho vaig veure. La fredor, el cinisme, el sexe que no et tremolava i tot sabies per on havies de fer-ho anar per escurar-ne el profit. Et vaig veure la fondària de la bossa, el somriure fals de reinona que ha vingut a fer el seu joc, el valor que saps que té el teu cos i com saps concretar-lo en un preu.
No t'he caigut mai bé perquè soc el teu mirall i no t'agrada el que hi veus. Conec les noies com tu i no pel plaer. Fuma, fuma. En la comissura dels teus llavis quan xucles hi ha el vèrtex de la teva propera traïció. Heleneta de Troia, pares de família que amb tu perderen la camisa, innocència esventrada de tants nois massa joves. No has donat mai res i la metàfora del teu record és un recompte de cadàvers. Conec les noies com tu i com la serp s'enrosca. Aquesta bellesa amb què ens voleu commoure i de fet ens commoveu, i aleshores us vessem la profunditat, la tensió espiritual, el desig de món millor, i el teu cos és un recipient omplert d'aigua per posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
Ja inflades de vanitat, i curulles d'un sentit que inútilment creieu que sense nosaltres podreu retenir, cometeu el crim i dieu adeu. Sé què li faràs i com i per què. T'ho veig en la mirada bruta, en la gesticulació de cambrera americana impostadament amable, a la recerca de la propina. El que millor t'explicaria fora que et llancés aquí mateix unes monedes, i la flexió de les teves cames i la teva esquena, formidable autopista, tot ho diria de tu i tota hi cabries en aquesta estampa. Si no fos per l'escàndol, ho faria. I ho pressents i ho saps i ho tems i per això m'odies.
No hi ha res que més temi una noia que li vegin el truc, l'artifici, tot allò que ha de fer per fingir que té ànima. No hi ha res que més odiï una dona que l'amic del seu home que li coneix i li menysprea la mascarada. Et sents despullada quan em mires. I saps que vagis on vagis i facis el que facis et veig la baixesa i els motius.
Jo també sé -i per això també t'odio-que no tinc marge i que he de callar el que sé. Perquè res no en trauria d'anticipar la tragèdia al meu amic, ni les llàgrimes d'ara serien menys amargues que les que vindran; potser ni em creuria, embadalit com encara està per la teva gràcia -per a mi bastant vulgar, i en qualsevol cas, i per a qualsevol home, fugissera: but still grace.
Per tant, tu guanyes. T'ompliràs el recipient. Faràs tot el mal que saps fer. Però no dubtis ni per un instant que sé el que fas, que sé qui ets, que minva molt més ràpid que no creus la teva mena de poder, i que massa cinisme fa que molt més d'hora que tard la veritat caigui de cop, sumaríssima, inapel·lable, definitiva, enfonsant-te els ulls, la comissura del temps en què fores, l'imperi amb què mig món conquerires de la teva pell.
