Les darreres dades oficials del cens han confirmat que Girona ha superat per primera vegada en la seva història la xifra dels cent mil habitants: 100.266, per ser exactes. Girona està situada en el lloc 63è de les ciutats més poblades de tot l'Estat i en el novè de Catalunya. Aquest salt a una població oficial de més de sis xifres ha estat convenientment promoguda per l'Ajuntament amb el lema «La força de 100 Mil». La campanya que vol dur a terme la ciutat explica que «Ja som 100.000 les persones que fem de Girona una ciutat reconeguda, capdavantera, vital i humana».

La xifra dels 100.000 habitants ha arribat per un creixement natural, però fa més de cinquanta anys ja era l'objectiu de l'ajuntament d'aleshores. El Pla General aprovat l'any 1965, que incloïa el famós pla parcial anomenat «Pla Perpiñà», per l'arquitecte Antonio Perpiñà Sebrià, estava redactat amb la previsió que Girona, segons les informacions de l'època, arribés als 150.000 habitants. El primer pas era aconseguir un cens de població de 100.000 persones. L'any 1963, Girona ja havia annexionat antics municipis com Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter i Palau-Sacosta. El cens de 1970 atorgava a Girona una població de 50.338 habitants. Deu anys després, s'havia elevat a 87.648 gràcies a la incorporació de Salt, Domeny, Sant Ponç i Germans Sàbat l'any 1974 i Sarrià de Ter el 1976. Malgrat tot, Girona no arribava als 100.000 habitants que preveia el Pla General de 1971. Després va arribar la segregació de Salt i Sarrià de Ter, que van tornar a convertir-se en municipis independents, i l'any 1991 Girona havia baixat als 70.409 habitants. Fins als 100.266 que registra el cens de 2018. Amb Salt i Sarrià, Girona sumaria ara 136.002 habitants, encara lluny d'aquells 150.000 del pla de 1965.

El cert és que Girona ha tingut aquests últims anys un creixement per sobre de la mitjana catalana: un augment del 4,1% pel 0,3% en el conjunt de Catalunya. Les causes poden ser diverses: atractiu de la ciutat, els efectes del Tren d'Alta Velocitat o gent que ja residia a la ciutat i que ha fet el pas d'empadronar-s'hi. Més enllà de ser una dada històrica i que la ciutat tindrà dos regidors més a partir de les pròximes eleccions del 26 de maig, l'increment de població comporta la generació de noves necessitats: la mobilitat és una d'elles. Són diversos els barris de la ciutat que es queixen de desatenció i requereixen nous projectes i més inversions per part de l'Ajuntament de la ciutat. Detallar-ho seria molt llarg. Però tenim a la cantonada una campanya electoral que hauria d'obrir un profund debat sobre aquestes noves necessitats i la paràlisi d'alguns temes que es van ajornant, més enllà de discutir qui és independentista i qui no.