Concepte poc científic que remet a cultures orientals. No és una qüestió que es pugui ensenyar a les escoles com una llei del destí; el destí no es pot mesurar com la gravetat. En català sempre se n'ha dit: tal faràs tal trobaràs. Si posem un exemple actual, descobrim que, quan Miquel Iceta, del PSC, es feia fotos amb la dreta i l'extrema dreta rient pels carrers de Barcelona, estava escalfant les parts pudentes del monstre. En un altre hemisferi se'n diu efecte bumerang. El karma no sempre està relacionat amb la reencarnació; actua aleatòriament quan ho creu oportú. Impensadament, el graner de vots del socialisme espanyol a Andalusia és buit. Susana Díaz fa com la Inés Arrimadas, el gemec agònic -psicofònic- dels que guanyen i no governen. Llavors sorgeix la bèstia de l'extrema dreta. Qui l'ha parit? Els socialistes culpen els catalans i es penedeixen de no haver estat catalanofòbics en les eleccions. No recorden que la gent d'esquerres castiga els seus dirigents corruptes. Els catalans hem passat per un 155; vergonyós atac a l'administració catalana i, ara, els depredadors volen acabar amb Catalunya d'una vegada i per sempre -molts barons socialistes ho defensen. Antes fascista que rota. Tothom es posa les mans al cap i s'estripa els anoracs. Els socialistes que fins ara els anava bé fent la viu viu i manifestant-se amb l'extrema dreta s'adonen que la medusa que han alimentat els devora la cara. S'han quedat de pedra. És el karma. Si festeges amb l'extrema dreta, un dia et trobaràs que mana ella. Un altre aspecte d'aquest olimp low cost berlanguià és la por socialista a ser un partit d'esquerres de veritat. És clar que l'extrema dreta espanta, els catalans fa temps que la patim.
