13 de gener de 2019
13.01.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

Privilegis presidencials

13.01.2019 | 06:00

L oficina dels Mossos per presentar denúncies, ubicada a la seu de la Generalitat de Girona, estava tancada diumenge passat per falta de personal. El tancament de diferents parcs de Bombers ha deixat de ser notícia. És l'habitual. Disset treballadors amb discapacitat física de la presó Puig de les Basses no cobren des del mes de novembre per un deute de 150.000 euros de la Generalitat amb la fundació que els dona feina. Els robatoris amb força als domicilis van créixer un 30% a les comarques de Girona els primers nou mesos de l'any passat. No repetiré la situació de la Sanitat catalana. És prou coneguda (esperes eternes per visites, proves diagnòstiques i operacions quirúrgiques). El Govern va posar un pedaç a la vaga de metges i qui dies passa, anys empeny. El llistat d'ineficiències és inacabable. Cap pla, cap prevenció, cap planificació per redreçar el que va començar a espatllar la crisi i que s'ha accentuat després de sis anys de desgovern, aplaudit, també és cert, per molts catalans. Aquesta paràlisi sí que és un 155 de debò.
Tenim un Govern que només es preocupa dels seus. Aquesta setmana ha decidit incrementar els privilegis dels expresidents que, al pas que anem, ja comencen a ser uns quants. No sé si Catalunya està oprimida o no, però els que segur que no ho estan són els nostres governants (assessors i càrrecs de confiança inclosos), que perceben, amb diferència, els millors sous de tot l'Estat, i part de l'estranger. No els afecta la falta de finançament. Quim Torra cobra un salari brut anual de 149.497 euros, 46.000 euros més que el següent president autonòmic més ben retribuït (Ángel Garrido, de Madrid, amb 103.090 euros). Iñigo Urkullu (Euskadi) cobra 99.479 euros i Susana Díaz (Andalusia), 65.091 euros. Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, té un salari de 80.953 euros. Torra el supera en més d'un 80%.
Quan un president de la Generalitat deixa el càrrec té dret a percebre per un període equivalent a la meitat del temps que ha ocupat el càrrec i, com a mínim durant una legislatura, el 80% dels 149.497 euros. Quan arriben a l'edat legal de jubilació, tenen una pensió vitalícia del 60% del sou que correspon al càrrec de president. I si moren i deixen vídua, aquesta percebrà el 50% (ara serien 74.748 euros) també de forma vitalícia. Més o menys com les pensions que percep qualsevol ciutadà, ara que l'Autoritat Fiscal proposa, i segur que ho aconseguirà, endurir els requisits per cobrar-les. Els expresidents catalans també tenen dret a una oficina pròpia, al capdavant de la qual hi ha un càrrec de confiança que cobra 101.736 euros anuals per fer feines que ningú no sap en què consisteixen.
Per si no n'hi hagués prou amb aquestes prebendes, més pròpies de monarquies absolutistes que de països democràtics, on ha de prevaldre la igualtat de les persones, aquesta setmana el Govern, que no disposa de temps ni ganes de resoldre i atendre les competències que afecten els ciutadans, ha aprovat incrementar els privilegis dels expresidents per garantir-los «l'atenció i el suport que necessitin per assegurar el seu dret a viure dignament en totes les etapes de la seva vida». Es dedueix que una pensió vitalícia de 89.698 euros no és suficient. Necessiten més «dignitat»; o sigui, més prebendes. Sort que estan oprimits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook