Cartes

qui ho paga?

Joan Boronat Lecha BLanes

L'any 2011 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya a indemnitzar amb 23.000 euros Arnaldo Otegi, a l'estimar que tenir-lo un any a la presó per injúries al Rei vulnerava la seva llibertat d'expressió. Tot i que els responsables d'enviar gent innocent a la presó han sigut els polítics, mitjançant els jutges, les indemnitzacions no les paguen ni el rei, ni els polítics, ni els jutges, les paga l'Estat, o sigui, el contribuent.

El novembre passat el Tribunal Europeu de Drets Humans va tornar a condemnar l'estat espanyol per no haver garantit un judici just a cinc dirigents «abertzales», entre ells, Arnaldo Otegi, qui es va passar sis anys i mig a la presó. Segons l'article 41 del Conveni Europeu dels Drets Humans, si el Tribunal declara que hi ha hagut violació, ha de concedir a la part perjudicada una satisfacció «equitable». El TEDH recorda que a vegades estableix un termini de temps per tal que les parts intentin un acord amistós.

En aquest cas, encara no s'ha sentit parlar d'indemnització a Otegi i als altres bascos; potser perquè van arribar a aquest acord amistós, confidencial, perquè «el poder ocult» no vol que els ciutadans espanyols s'assabentin que en cas que els presos polítics catalans siguin declarats innocents, l'Estat, o sigui, el contribuent, de qualsevol punt d'Espanya, haurà de pagar les indemnitzacions. L'estratègia dels polítics nacionalistes espanyols, siguin de dretes o esquerres, és continuar amb les amenaces de presó, crear desconcert a les files secessionistes, guanyar vots espanyolistes catalanofòbics, passar el màxim de temps en el poder, que quant sigui l'hora, ells estaran lliures de danys i perjudicis i el Tribunal Europeu de Drets Humans ja passarà comptes amb els contribuents.

Així ho penso i així us ho ­exposo.

Els mercaders en

el temple

JOSEP MARIA BOSCH girona

Si recordem aquest passatge del Nou Testament, Jesucrist va foragitar del temple uns mercaders que l'havien ocupat de forma incorrecta i, a més ?i més important?, hi duien a terme activitats ben oposades a l'esperit cristià. Avui vivim una situació paral·lela pel que fa als mitjans de comunicació de l'Església catòlica espanyola: la cadena COPE i 13 TV.

He de confessar que, una vegada a l'any, sintonitzo aquests mitjans, per veure de quina manera miserable enganyen milers d'espanyols. No ho faig més sovint per tal d'evitar possibles accidents vasculars, cerebrals o coronaris. Notícies falses, que quan són certes, tenen un biaix que les fa difícils d'entendre; però, sobretot incitació a l'odi i, moltes vegades, quasi, a la violència.

Fa força anys em vaig dirigir al cap de Relacions Públiques de la CEE (Conferència Episcopal Espanyola), per tal de denunciar tanta hipocresia: em va contestar, molt amablement, que el tema estava solucionat€ que acabaven d'acomiadar Federico Jiménez Losantos. En un segon mail, vaig insistir dient-li que els que quedaven eren deixebles ­avantatjats que, en la majoria de casos, superaven el mestre en aquest «sentiment cristià» tan maldestre. Ja mai em van contestar: ­suposo que no els va agradar que els digués que «si este es el sentir de la Iglesia católica española... que Dios nos coja confesados».

Com a consol... i motiu d'orgull, vaig poder saber que l'Església catalana s'havia desfet de la seva participació en mitjans tan «cavernaris» ja fa força anys. No només això: l'Església catalana té un mitjà, Ràdio Estel, molt limitat en el seu pressupost, en el qual es pot sentir bona música, bons programes i tertúlies molt interessants, sempre molt allunyades d'aquell esperit que sembla talment com si fos l'embrió del partit Vox. És més€ té un programa líric (òpera, sarsuela, etc.) molt ben conduït per un gironí.