Cartes

DOLORS VILAMITJANA CARANDELL GIRONA

Ara que el meu cor està de dol perquè el meu record desgrana cada bocí de les nostres rialles, no me'n sé avenir. Estic en xoc. Et veig venint de Rússia amb la teva Sasha. Compartíem plegades l'adopció tan desitjada. Recordes quan vaig anar a Xina a buscar la Nuri i tu m'expressares la il·lusió també de ser mare d'una nena russa?

No saps com m'ha esgarrifat la teva pèrdua sagnant de desamor. No t'ho mereixies: ningú es mereix una cosa així.

Els cabdells de la ment són inextricables i sense recursos, ens empetitim davant la impotència i la tragèdia.

Cosineta, et recordaré alegre, entusiasta, bella, activa, sempre jove. En David és un bon exemple de la teva bondat.

Des d'ara l'olor de les roses em serà un continu retrobament.

T'estima, Dolors, la teva cosina.

Descansa en pau, Maria Carme.

Consideració als autobusos?

Alba Coto Escofet GIRONA

Quantes vegades ens trobem al bus i hi ha tanta gent que ni tan sols ens podem moure perquè si no empenyem els altres? I quan volem baixar i fem mil i un esforços per passar entre la gent?

La meva queixa no va dirigida a l'espai dels busos sinó a la consideració de l'altra gent. Tant si estem asseguts o drets, quan el bus para cadascú hauria de procurar observar si algú baixa a la parada i deixar-li espai, no esperar que et cridin tres vegades i llavors deixar passar. Encara més, quan la gent entra al bus ens hem de preocupar de mirar i si cal cedir el nostre seient a algú altre.

Es tracta d'un petit esforç personal per millorar la nostra relació amb els altres.

Feliç any 2019

a tots

M. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Quan arribem a final d'any hauríem de fer balanç i pensar amb les persones que al llarg de l'any ens han donat la mà quan les hem necessitat. Penso que serien moltes i com que això voldria dir un munt de cartes en faig una en general, però això no vol pas dir que no us tingui presents un per un, em coneixíeu i sabeu que és cert. Els que llegireu aquesta carta només heu de pensar quin contacte heu tingut amb nosaltres aquest any i, si l'heu tingut, estigueu tranquils, que no us he oblidat.

A tot el personal sanitari i no sanitari del primer a l'últim que fan possible que l'hospital Doctor Josep Trueta funcioni o sigui tot el que engloba la paraula «hospital»... tots.

A tota la gent de teleassistència que fa que no et sentis sol a casa, al contrari, que fa que un sàpiga que té una altra família sols de prémer el botó...

Als tècnics sanitaris del servei d'ambulàncies de TSC que amb el seu transport fet amb seguretat i amabilitat fan els trasllats necessaris...

A tota la gent que en un moment o altre us vàreu creuar en la vida del meu germà fins al seu darrer alè de vida, al febrer, i amb mi, la resta de l'any, sabeu que sols tinc una paraula.

Gràcies de tot cor pel vostre suport i la vostra humanitat, sempre us portarem al cor.