15 de gener de 2019
15.01.2019

El doble poder segons Paluzie

15.01.2019 | 00:06

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), en la reunió del dia 22 de desembre, reafirmava la via de «la unilateralitat i la no-violència» per aconseguir la independència.

La presidenta d'aquesta entitat, Elisenda Paluzie, estava emprenyada perquè, tot i la majoria independentista en el Parlament de Catalunya, no hi havia manera d'arribar a acords per avançar cap a l'objectiu anhelat.

Amb veu desafiant interpel·lava el Govern de la Generalitat: «Volem saber si es preparen per a la independència o no». I sense embuts hi afegia que: «Si el Govern no compleix, al final l'única alternativa serà la seva substitució». Bah, fanfarronades.

Ara bé, en el seu discurs va aparèixer un component nou que va passar pràcticament desapercebut. Era un canvi en la tàctica emprada fins ara, la de la mobilització clàssica, realitzant «accions per a la independència en termes de poder».

És a dir, actuacions destinades a afeblir el poder de l'Estat i a enfortir el paper de l'ANC.

Des d'aquesta òptica, la campanya per a les pròximes eleccions municipals, sota el lema «Tu votes, tu comptes», està dissenyada per aconseguir el control dels ajuntaments per la «gent independentista perquè, quan arribi el moment de desconnexió, estiguin a punt per respondre de forma clara». Vaja, vaja.

De fet, el moviment secessionista a Catalunya va interpretar la crisi econòmica com una oportunitat per separar-se d'Espanya.

Paluzie, professora titular de la Universitat de Barcelona, del Departament de Teoria Econòmica, ho argumentava així: «Catalunya sortirà de la crisi malgrat Espanya, i en sortirà més ràpid i més enfortida com més aviat deixi enrere el llast d'un govern, l'espanyol, que actua sistemàticament contra els seus interessos» (article publicat a El Punt-Avui el 15 de novembre de 2013).

No és estrany, doncs, que l'ultimàtum al Govern de la Generalitat i la pretensió de guanyar per a l'independentisme les entitats locals siguin factors destinats a provocar una dualitat de poders, una tàctica freqüent en els moviments insurreccionals.

Segons la correlació temporal de forces, qualsevol etapa històrica en què coexisteixi una dualitat de poders es caracteritza perquè els qui l'ostenten no tenen prou suports per seguir exercint-lo i aquells que aspiren al canvi encara no són prou forts per conquerir-lo.

Aquesta situació sempre suposa tribulacions, incerteses i estira-i-arronses entre els bàndols en conflicte i, a mesura que augmenta l'enfrontament, la violència s'obre pas fins a obtenir la victòria d'uns i la derrota dels altres.

En definitiva, l'estratègia de l'ANC per assolir la independència passa per una confrontació oberta amb l'Estat amb el dramatisme inherent a qualsevol aventura suïcida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook