El mes de gener pren el nom del deu romà Ianus. També he llegit que una possible etimologia el vincula amb el mot llatí ianua, que vol dir «porta»: És el déu que marca la transició entre la vida salvatge i la vida civilitzada. Se'l representa amb dues cares, una mirant cap endavant i l'altra cap enrere.

Gener, doncs, ens obre la porta a un any nou però encara és molt a prop de l'any que ha marxat. Mirem endavant, a tot allò que ha de venir, però encara mirem enrere amb el cap i el cor plens a vessar del que hem viscut i ja no tornarà mai més. La transició entre la vida salvatge i la vida civilitzada: Els tràgics casos de violència masclista que hi ha hagut al llarg de l'any 2018, l'augment d'accidents mortals a les carreteres gironines, l'assassinat de la mare per la seva filla a Banyoles la setmana passada, el primer crim d'aquest any a la província de Girona i a tot Catalunya, constaten que la transició entre la vida salvatge i la vida civilitzada de què parlàvem és més llarga del que sembla i que, per aquest motiu, la ratlla que separa l'una de l'altra és molt fina i, de vegades, costa veure-hi la diferència. El deu romà Ianus deu estar ben preocupat pel fet que no ens acabem d'aclarir entre allò que és del tot salvatge, encara que puguem explicar més o menys per què ho és, i allò que és civilitzat, que hauria de ser la pauta general a seguir.

Vivim amb una pressió constant des de tot arreu, que, segons els darrers informes mèdics, està afectant greument el sistema neurològic. Vivim una vida accelerada, marcada per la superficialitat i la immediatesa. Per un consumisme que ens intenta devorar constantment. Que intenta confondre'ns a l'hora de triar què és el que realment volem o cap on volem anar. Estem de rebaixes a tots nivells. Visca la societat líquida.

Gener ens obre la porta a nous esdeveniments polítics, socials i culturals que ens ajudaran a suportar el fred i les tramuntanades. O no. Els esdeveniments polítics es preveuen gèlids. De llarga i esgotadora durada com ho han estat el darrer any. A Girona ha tocat una mica la grossa. Però encara està per caure la grossa de debò. Amb uns pressupostos pendents d'aprovar. I ningú d'aquí ens aclareix què es pensa fer. Ara sí. Ara no. Potser sí. Potser no. Ja veurem. Ni sí ni no. Tot el contrari. Que m'ho expliquin d'una vegada. Que ens ho expliquin d'una vegada. I mentrestant, anem fent. Sense presses. Que la ultradreta ja va per feina. I la fa de debò. I a fons. Com en els millors temps. Amb un llenguatge que semblava foragitat per sempre. Hi ha qui no se n'ha assabentat encara.

Gener. Gener. Gener. Avui ja som a 15 de gener. Amb una cara mirant endavant i una altra mirant enrere.

El deu romà Ianus ha marxat cames ajudeu-me. Ens ha deixat per impossibles.