Demà fas 11 anys, per això t'escric aquest article. Sé que no te'l llegiràs quan et digui que l'he escrit, perquè posaràs els ulls en blanc i em preguntaràs «i me l'he de llegir ara?», però tranquil, ja està pensat per al llarg termini. Com que es tracta de trencar una mica el tòpic, començaré parlant d'allò que ens tensa i sovint ens porta a actuar com un pare i un fill tradicionals. La mania de voler dir la darrera paraula sobre qualsevol cosa, la tendència a fer els deures a cuita-corrents, la insistència a voler saber fins al més mínim detall de les coses, l'al·lèrgia davant els canvis de plans, el mal geni preferentment matinal, els esporàdics tics preadolescents amb què enfoques les frustracions. No pensis que aquesta (curta) llista està formada per greuges, perquè no ho són en absolut. Són part indissoluble de tu i de la nostra quotidianitat, però sobretot són la raó per la qual et confesso un petit secret: si totes aquestes coses les poso per escrit, si m'entesto dia rere dia a dir-te que s'han de millorar, és perquè són exactament les mateixes que m'han caracteritzat a mi al llarg de la meva vida. Hi eren abans de tu, i hi són amb tu. Un dels privilegis de la paternitat és que amb els fills pots disfressar aquelles parts de tu mateix que mai has sabut afrontar com tocava. Però amb tu ja fa molt temps que vaig decidir que disfressar-se no era una opció. És per això que aquest article és per felicitar-te perquè en fas 11, sí, però sobretot per dir-te que és gràcies a tu que he après a diagnosticar aquells trets de la meva personalitat que requerien una urgent autoesmena. Perquè al final d'acord, contestes massa, però argumentes tan bé que a vegades em venen ganes de donar-te la raó (acabo de decidir que aquest article el llegiràs d'aquí a molt temps, per si un cas); sí, vols saber més coses de les que et pertoquen per edat, però en un món com aquest no deixa d'enorgullir-me que no et conformis amb el titular; i, ho entenc, prefereixes les coses una mica ordenades, però sempre t'acabes adaptant a tot amb un entusiasme contagiós. Insisteixo a protegir-te, però ja m'has donat unes quantes lliçons sobre la necessitat de mirar endavant i no enrere; pateixo per l'endemà dels nostres fracassos, però et veig als ulls l'espurna del que no es pensa rendir fàcilment. Fa uns anys, fèiem la conya que jo era Batman i tu Robin. No ens enganyem: sempre ha estat a la inversa.