16 de gener de 2019
16.01.2019
Diari de Girona

El cas Rosalinda

16.01.2019 | 00:54
El cas Rosalinda

En un d'aquests dinars de Nadal, la meva cosina llunyana Rosalinda ens va refrescar una vella història que tenia oblidada. Quan va morir el pare de Rosalinda, més o menys quan els nois de Califòrnia es posaven cecs de marihuana i consignes pacifistes, Rosalinda va decidir emprar-se com a infermera de Don Robert, un doctor del seu poble que tenia una llista de pacients tan llarga com extensa era la seva fama de faldiller.

Com que la meva cosina tenia, llavors, quinze abrils i era tan maca i plena com una alba d'agost al mar quiet, va acudir la senyora Concepció, la seva senyora mare, a advertir el doctor que no toleraria que les seves mans maculessin la pell de lliri de la seva nena. El doctor es va comportar, potser perquè s'estava fent gran o perquè s'havia proveït d'una vàlvula d'escapament: un cop acabada la consulta, se n'anava de putes amb un company de correries, un carnisser a qui els seus pares havien tingut l'ocurrència d'imposar-li el nom de Plaute.

La infermera d'improvís, que era espavilada i resolta, va aprendre a prendre la tensió, posar injeccions (de les normals i de les intravenoses) i tota mena de maniobres mèdiques. Però la senyora de la neteja es va jubilar, o la van retirar de pur vella, i com que és cosa sabuda que la biologia compensa la pèrdua de la gana venèria amb una intensificació de la cobdícia, el doctor va proposar a Rosalinda fer-se càrrec, també, de la neteja de la consulta pel mateix preu: cent pessetes de les de llavors.

Perplexa, Rosalinda va dir que no. «Encara no he pogut saber de quin racó de la meva persona vaig treure la força per dir no i dir-ho tan ràpid, el cas és que ho vaig fer», recordava Rosalinda. Va rebre una segona oferta, també d'un metge, però aquesta vegada el sou era encara menor –75 pessetes– per la qual cosa va decidir cosir amb la seva senyora mare, brodar la roba del seu aixovar, pintar i dibuixar gairebé d'amagat i fer altres tasques que llavors fonien i confonien feminitat i conformitat. Però la llavor d'aquell no avui germina a l'ombra de les noies en flor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook