16 de gener de 2019
16.01.2019

La força de la paraula

16.01.2019 | 00:54

A la segona meitat del segle passat es va començar a parlar de la societat de la informació a partir de la profunda transformació que es va produir en les vides dels individus i les organitzacions (empreses, institucions i governs) per la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació. Una evolució que, segons els teòrics, ens va portar a transitar cap a la societat del coneixement i que els més optimistes (potser impulsats per un convenciment interior) van creure que desembocaria irremeiablement en la societat de l'educació. Alguna cosa va fallar en els pronòstics o es va creuar pel camí quan en l'actual segle la mentida (amb tantes formes i accepcions com les que s'atorguen al concepte de postveritat) ha estat tant protagonista i es reconeix com a motor de canvi. La capacitat transformadora del nou llenguatge seria impossible sense la velocitat que imprimeix la tecnologia, la posició acrítica i un creixent impuls emocional dels individus i les societats. Diverses entitats escullen cada any un neologisme al qual es concedeix el reconeixement de paraula de l'any. Les que ha triat l'Institut d'Estudis Catalans els últims cinc anys han estat sororitat (solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals), cassolada, vegà, dron i estelada. La Fundeu, assessorada per la Real Academia de la Lengua Española, ha escollit aquest any microplàstic, i abans aporofòbia (por als pobres), populisme, refugiat i selfi (per la fotografia que ens fem a nosaltres mateixos). En llengua anglesa el Diccionari d'Oxford ha atorgat la condició de paraula de l'any 2018 al termes tòxic, i anteriorment a fake news, postveritat, emoji (per les emoticones) i vaporear (per les cigarretes electròniques). Són quinze termes que defineixen com han evolucionat els hàbits i els valors. Som on ens porten les paraules.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook