Benvinguts els parlaments sense majories absolutes que obliguen a pactar. Un exercici de democràcia parlamentària en el qual uns i altres han de renunciar a part del seu programa per posar-se davant l'incòmode mirall de les contradiccions. Venen setmanes de negociacions per intentar aprovar uns pressupostos de l'Estat que tornen a ser insuficients i decebedors per a les comarques gironines. Caldrà veure si Pedro Sánchez és capaç de convèncer els independentistes en un exercici que alguns partits amb passat recent al Govern i molt poca memòria consideren un xantatge que ells han practicat en moltes ocasions.
Durant dies, el focus mediàtic i els pactes polítics se centraran en les previsions d'inversió i despesa. D'aquí a uns mesos el ressò de les xifres d'execució pressupostària serà molt menor. L'any 2017, el Govern espanyol va acabar invertint a Catalunya un 81% del que havia promès en el pressupost. Els anys anteriors, la xifra se situava entorn del 70%, molt per sota de la mitjana d'inversió territorialitzada. No he estat mai propietari d'una empresa, però crec que quan el gerent incompleix de forma sistemàtica el pressupost cal plantejar algun canvi. Però aquest país no ha trobat encara el polític que s'acosti al que ha promès en la carta pressupostària als Reis.
