El mateix dia que Pedro Sánchez predicava a Estrasburg les bondats del seu executiu, la Policia Nacional es dedicava a anar a buscar, sense ordres judicials, dos alcaldes de la CUP, un fotoperiodista i tretze ciutadans més. Com en un remember when d'aquells dies franquistes en què els grisos dominaven la Terra.

Al despropòsit d'aquestes detencions, cal afegir-hi una derivada que exemplifica, força bé, la prepotència dels individus aporellistes. Quan Benet Salellas, en condició d'advocat d'un dels setze detinguts, es persona per primer cop a la comissaria, un agent de la policia decideix negar-li l'entrada fins que no se li adreci en castellà. Com en aquells joiosos temps del « a mi me hablas en cristiano». Més grisor.

Tot plegat, com vam saber al cap d'unes hores, era una de les operacions mediàtiques amb què ens sol obsequiar l'estat espanyol, en la seva cursa obcecada per criminalitzar l'independentisme. Res de nou.

Amb Sánchez, ja ho veieu, la repressió ideològica no s'atura. Molt omplir-nos la boca de diàleg, i d'inversions astronòmiques, però, a l'hora de la veritat, per desgràcia, aquí només veiem com es continua criminalitzant l'adversari polític, ja sia retorçant les lleis, fabricant fets o inventant-se acusacions com si fossin Villarejo. Quin nivell.

Si pretenen que així ens acollonim, que agafem por i renunciem a assolir l'autodeterminació de manera pacífica i democràtica, bé, ja poden anar a llogar unes quantes cadires. Encara no han entès que volem poder decidir de debò. I que l'època del peix al cove no tornarà mai més.