17 de gener de 2019
17.01.2019
Diari de Girona

La paleta dels colors

17.01.2019 | 00:53
La paleta dels colors

Hi ha un llibre molt divertit d'una sociòloga i professora de teoria de la comunicació, Psicologia del color, d' Eva Heller. Diu que la gamma dels colors ens acompanya més del que sembla. Surten curiositats; per exemple, l'autora explica el que podríem dir-ne nova mirada sobre la famosa pel·lícula Allò que el vent s'endugué: el personatge Scarlett O'Hara va donar celebritat al vermell escarlata, allò era tot un foc, l'apassionament; el seu marit era Rhett, que sona red, en anglès, vermell; a la protagonista l'atrau l'Ashley, que és l'home gris cendra, l'ensopiment; aquest és el casat amb Melanie, nom que significa negre; el gris d'Ashley i el negre de Melanie contrasten amb la lluminositat d'Scarlett.

L'autora del llibre esmentat es recrea tot explicant com actuen –o poden actuar– els colors sobre els sentiments. Una teoria que es pot prendre com un raonament precís, un pacient treball professional o bé com un divertiment pintoresc. El llibre presenta moltes dades extretes de la història, del costumari, de l'exòtic i del quotidià. Alguns enunciats: el color blau és el signe del refredament; per això el pintor impressionista Cézanne «refredava» les ombres pintant-les de blau, no de gris fosc; els «cascos blaus» de l'ONU volen ser portadors de pau o refredar la guerra, heus aquí el color del casc. El vermell és alegria universal: les noies xineses es casen de vermell; els publicistes posen el color vermell com a preferit dels anuncis, perquè l'alegria atrau; el groc és el brillant, com la corona del rei dels animals, Leo, als signes del zodíac; el verd és el tranquil·litzant, des de l'antiguitat, quan Plini va dir que el verd alegra la vista sense cansar-la; l'autora del llibre hi afegeix que el verd és el color que no demana res ni invoca res, és neutre; el que sí invoca és el vermell, per això els antics feien servir un talismà fet de corall, contra el mal d'ulls.

La realitat és que amb la paleta dels colors hi han treballat des de sempre artistes, literats, dissenyadors, i més cap aquí també piscòlegs, terapeutes i fins i tot polítics; la rabiosa actualitat ens en donaria exemples que el lector sabrà excusar-me de no posar-ne, no fos cas que ens quedéssim en blanc. Per dir-ho en termes actuals, tot és interactiu i transversal. Si entre colors i actituds existeix aquesta relació d'influències i significats, també deu existir una interpretativa de la relació entre la tradició històrica i el simbolisme psicològic: ara mateix penso en allò que es deia d'aquesta ciutat, «Girona grisa i negra». Déu n'hi do! , ja voldria veure què diu aquí la senyora Eva Heller, l'autora del llibre que comentem.

Si entre colors i persones hi ha relació d'influència també pot existir entre ciutat i ciutadans, en el marc quotidià d'uns colors que es fan familiars. I dintre d'una ciutat es produeixen canvis, els gironins en som testimonis. La millor prova documental serien les cases de l'Onyar: havíem conviscut amb el gris de la boira atordidora penjada a les galeries, el color de pobre, la tintada de la immobilitat, amb tons de marró, el color de la mandra, i de la barreja impersonal. Eren les intocables cases del riu que, això sí, feien feliços els artistes del temps del cavallet de sortir a pintar. La ciutat d'ara endavant, sortosament, ja no sabrà quin era el «color suburbi», el dels rajols tronats, fum d'estufa de llenya i llaunes sense color definit.

La ciutat ara es tuteja amb els colors dels liquidàmbers, pruneres bordes i arbres de l'amor que engalanen els nostres carrers amb esclats de vermells, terres sienes, roses, ocres i ataronjats. Semblen robar protagonisme a la Devesa, però ella –amb molts examants que fins i tot estan en el poder– continuarà obrint les primaveres amb el seu impertorbable verd tranquil·litzant, i alegrant la vida sense cansament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit