El filòsof nord-americà Jason F. Brennan, que exerceix com a professor a la prestigiosa Universitat de Georgetown i posseeix una àmplia producció científica i acadèmica sobre la democràcia i l'exercici del dret al vot, ha realitzat una peculiar classificació dels votants en tres categories: els «hooligans», els «hobbits» i els «vulcanians». Segons ell, els «hooligans» van a votar encegats per la devoció a uns colors, el que implica, al mateix temps, l'odi als contraris i l'incondicional suport als líders i representants del seu partit. Aplaudeixen i animen qualsevol iniciativa, eslògan o discurs dels que consideren «els seus» i critiquen amb ràbia i ressentiment qualsevol manifestació de la resta dels contrincants. Desitgen d'igual manera la victòria de les seves sigles que la derrota de les dels seus rivals. Com aquests vergonyosos aficionats al futbol, fan gala d'un comportament gens racional i actuen moguts per instints bàsics i irrefrenables. Incapaços de criticar i jutjar a tots per igual, es dediquen a disculpar i justificar qualsevol acció realitzada pels membres del seu bàndol, però són severs i fins immisericordes davant d'actuacions similars, sempre que procedeixin de l'adversari. Imaginin el que ha de ser exercitar el dret al vot d'aquesta manera.
Per la seva banda els «hobbits» (que adopten el seu nom dels famosos personatges de la saga literària d' El senyor dels anells) es caracteritzen per la seva indiferència cap al que succeeix a l'exterior del seu cercle més immediat. Mentre tinguin garantit un mínim grau de comoditat i tranquil·litat, es mostren apàtics i indolents davant l'existència de qualsevol problema. Si la contrarietat no els afecta personalment, es condueixen amb total passivitat. Com a integrants del cos electoral, manifesten la seva desídia a través de l'abstenció o mitjançant l'exercici d'uns vots centrats únicament en els seus interessos personals, insensibles davant les dificultats que estiguin patint els seus compatriotes ni, menys encara, els ciutadans estrangers. Per Brennan, els «hobbits» disposen a més d'un nivell d'informació bastant baix i no posseeixen opinions pròpies, sinó que les prenen prestades, de manera que són fàcilment manipulables a través de la campanyes de màrqueting i publicitat.
Tanquen aquesta peculiar terna els «vulcanians», que prenen la seva denominació de la cèlebre saga galàctica Star Trek. Es tracta d'éssers racionals que pensen d'una manera científica i no voten cegament a un partit ni segueixen incondicionalment a cap líder. Posseeixen formació, reflexionen i, d'acord, prenen les seves decisions. Segons el parer de l'il·lustre acadèmic, el principal problema de la democràcia rau en el fet que el nombre de «hooligans» i de «hobbits» supera àmpliament al de «vulcanians», generant governs i majories parlamentàries elegits i legitimats de forma visceral i passional, el que fomenta la mediocritat de les societats.
Però no es confonguin, Jason F. Brennan és un defensor de la democràcia i té clar que els països democràtics són els més pròspers, els millors per viure-hi i els que més respecten els drets i les llibertats. No obstant això, no suporta la manca d'autocrítica i el fals discurs triomfalista que venera la suposada perfecció del sistema perquè, en un món on prevalen la desinformació, la manipulació, el crit i l'eslògan prefabricat, resulta summament senzill manejar un electorat mal·leable.
A més d'un, aquest curiós catàleg sortit de la ment del docent anglosaxó podrà semblar-li una caricatura sense rigor o un dibuix simplista de la realitat. No obstant això, ja deia Winston Churchill que «el millor argument en contra de la democràcia és una conversa de cinc minuts amb el votant mitjà». En aquest 2019 milions d'espanyols estem cridats a les urnes. Se celebraran eleccions europees i municipals i, en diverses comunitats autònomes, cal elegir els seus Parlaments. També sona amb força el rumor d'un possible avançament electoral a nivell nacional. En aquesta tessitura, convindria que la ciutadania fos conscient del seu poder a l'hora d'exercir el dret de sufragi i si, efectivament, pensa portar-lo a terme amb responsabilitat o tan sols el desaprofitarà.
Es critica amb lleugeresa els càrrecs públics. Segons les enquestes, els polítics estan considerats un dels principals problemes de la nostra societat. Tothom parla de la desafecció que provoquen en els ciutadans. Quan resulten elegits determinats perfils com els de Donald Trump o Jair Bolsonaro, o quan emergeixen del no-res certes formacions radicals, nombrosos votants es posen les mans al cap obviant que són el resultat de milions de voluntats que atorguen un mateix suport. Potser hagi arribat per fi el moment de ser «vulcanians», de formar-nos més, d'informar-nos millor, de deixar de retre homenatge al líder, de ser més crítics i, també, més autocrítics, més reflexius i més racionals. Potser llavors la democràcia que vulguem i la que aconseguim s'assemblin.
