18 de gener de 2019
18.01.2019
Diari de Girona

L'ingenu Ramon Fontseré

18.01.2019 | 00:51
L'ingenu Ramon Fontseré

L'altre dia a TVE -a TV3 no hi surten els botiflers- entrevistaven tres membres dels Joglars i els van demanar l'opinió sobre el procés. Ramon Fontseré, actual director de la companyia, va respondre amb una pregunta que per òbvia i senzilla resumeix a la perfecció el que ha ocorregut a Catalunya: «Per què ha servit, tot això?».

Gent a la presó, d'altra fugida a l'estranger, causes obertes, fractura social, crispació, empreses que marxen, els catalans cada cop més mal vistos a la resta d'Espanya, un govern que no governa i tot -no ens enganyem- a canvi de no haver avançat ni un mil·límetre en la independència o el que fos que es buscava. La pregunta se l'haurien de fer els polítics que ens han dut fins aquí, però se l'haurien de fer lluny de les multituds que els encoratgen a mentir, tancats al lavabo i mirant-se al mirall: per què ha servit, tot això?

- Home, jo visc molt millor.

No parlava de vostè, Puigdemont, sinó del país en general. Deixant de banda l'expresident pròfug, a qui el procés ha reportat -reconeguem-ho- poder viure sense treballar i a tot tren, la utilitat de tot plegat no s'albira. No fa gaire -sembla que hagi passat molt temps, i no- a Catalunya es vivia bé i sense conflictes. Què n'hem tret, de fer que tot vagi pitjor?

- De pitjor res, escolti, que jo ara cobro 165.000 euros anuals, dietes a banda, i em passo els caps de setmana de fira en fira. Abans era un gris editor.

No interrompi, Presidentorra, insisteixo que parlo en general. Admeto que no és vostè un cas excepcional, que hi ha milers de càrrecs -tots amb llaç a la solapa o amb llaç de sang amb algun polític, si són tots dos llaços millor- que han vist millorar el seu estatus, és a dir els seus ingressos. Però no tot es pot valorar en aquests termes econòmics i privats, del que es tracta és d'intentar esbrinar de què ha servit tot plegat, que això és el que es pregunta en Fontseré i, perquè amagar-ho, jo mateix. No dic que a ulls dels beneficiats no sigui un canvi positiu, a veure què importa que el país se'n vagi a la merda si ells engreixen el compte corrent, però el ciutadà espera alguna cosa més.

- Té raó, no tot són els diners. A nosaltres no ens coneixia ni Déu i ara som famosos. Fins i tot semblem intel·lectuals, el somni de la nostra vida.

Aquests eren Cotarelo i Talegón, fins fa res tan desconeguts que passaven per personatges de Francisco Ibáñez, Cotarelo y Talegón contra el gang del Chicharrón. El llacisme els ha adoptat de mascotes hispanes, no sé com no n'hi ha més que s'hi apunten: «no és vostè ningú a Espanya però té pocs o -millor- cap principi? Posi's un llaç groc i es convertirà en intel·lectual del règim!» La pregunta és si val la pena destrossar un país a canvi que uns guanyin diners i d'altres engreixin l'ego.

- I per què quedar-nos amb una sola opció, si podem millorar-les totes dues?

Ben apuntat, senyora Rahola. El naufragi de Catalunya és un dany col·lateral, a canvi d'oportuns contractes televisius que aporten excel·lent salut a la seva autoestima i al seu compte corrent, si és que són coses diferents. Però no és el tema.

Pobre Fontseré, preguntant-se ingènuament de què ha servit el procés. A Catalunya segur que no li ha servit de ben res, però només que grati una mica descobrirà un piló de catalans que hi han sortit guanyant. Els de sempre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook