En el difícil i embolicat dia a dia del «conflicte català» hi ha fets, accions i actituds que tensen i n'hi ha d'altres que destensen. De totes dues menes se'n troben a totes dues bandes: a la banda dels poders i organismes de l'Estat i la societat espanyola, i a la banda de la Generalitat i de la política independentista.
Exemple de fets orientats a rebaixar la tensió: es reuneixen la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, amb el vicepresident i la consellera catalans Pere Aragonès i Elsa Artadi, s'hi estan quatre hores i acaben amb un comunicat conjunt en què parlen de dos espais de diàleg, un entre administracions i l'altre entre partits, per parlar del «problema polític». No hi cap garantia que aquests espais de diàleg resolguin el problema, ja que els punts de partida són radicalment diferents, però tancar la trobada parlant de noves reunions en nous espais, i fer-ho a través d'un comunicat conjunt, és una acció orientada a destensar. I és arriscada, ja que els intransigents de cada costat ho criticaran. Sobretot els del costat espanyol, que han trigat segons a treure l'artilleria pesant.
Exemple de fets que tensen: la forma com s'han dut a terme les detencions a les comarques de Girona relacionades amb l'ocupació de les vies de l'AVE en l'aniversari de l'1-O. Adif va presentar denúncia, el jutjat va dir a la policia espanyola que investigués, i la policia va anar abans-d'ahir a detenir una colla de persones que, al seu parer, eren les que apareixien en els vídeos de l'estació. L'acusació és per desordres públics, és a dir, no se'ls imputa cap assassinat. La policia els podria haver citat per notificació, o enviar la llista al jutge perquè fos ell qui els cités a declarar, però es va estimar més anar-los a detenir com si fossin traficants de drogues, amb manilles i tot, causant alarma als detinguts i a les seves famílies i veïns.
Calia? No. Fer-ho d'aquesta manera és més eficaç per a la investigació? No. Què s'aconsegueix? Provocar una gran irritació, protestes, malestar, tensió. S'aconsegueix tensar i de cap manera destensar.
El dubte és per què la vicepresidenta del Govern fa gestos de distensió i, alhora, la policia que obeeix al mateix Govern actua en la direcció contrària. Doble personalitat de l'Executiu espanyol? Hipocresia de la vicepresidenta? Interior no ha cursat les instruccions pertinents? O les ha cursades i hi ha efectius que no li fan cas? Hi ha algú que mani de veritat?
