Suècia és una monarquia, com la majoria dels països del nord. Celebrà eleccions. Les esquerres obtingueren un diputat més que el centre dreta. La socialdemocràcia fou més votada tot i haver perdut suports. L'extrema dreta assolí 64 diputats. Després dels estira-i-arronses habituals, la decisió del centre dreta no fou com la de PP i Ciutadans a Andalusia -pactar amb l'extrema dreta de regust nostàlgic, en el seu cas, nazi-, sinó prioritzar la defensa dels valors democràtics i liberals -el pacte constitucional que reclamava Manuel Valls-, i barrar el pas a qui els vol subvertir. O sigui, deixar governar el més votat que haurà de pactar amb ells polítiques i pressupostos. Que no hi hagi dubtes. Les relacions del centre dreta amb la socialdemocràcia no són millors que a Andalusia o a Espanya en general, però els partits democràtics saben quins són els valors bàsics que s'han de preservar.
Seríem injustos si la dicotomia la féssim sols entre els comportaments democràtics a Escandinàvia i a Andalusia. Les línies vermelles dels valors democràtics fa temps que s'ultrapassen a altres indrets de la península ibèrica, per exemple, a Catalunya on, segons el govern, democràcia és el dret a impedir la mobilitat de persones i mercaderies, tallar les vies de comunicació, boicotejar la llibertat d'expressió de qui cau malament i insultar-lo. Si algú gosa retreure i responsabilitzar els autors, s'argumenta que defensen els drets fonamentals, tòtem que empara qualsevol conducta. Ni policia ni judicatura poden detenir ni esbrinar els responsables. El govern català reclama la impunitat dels independentistes, en general, i dels que es dediquen a fer el brètol en dies assenyalats, en particular. El Síndic de Greuges, amb mono de notorietat i exhibicionisme, organitza manifestos a favor de causes partidistes falsificant la signatura d'un incapacitat, Pasqual Maragall. Àrbitre de part que s'eternitza al càrrec
L'actualitat és rica en misèries i tonteries i no cal fer-ne un llistat. El problema és que portem tant de temps amb uns governants amb seriosos dèficits de decència i dignitat que ja no són ells sols els que ens afarten. Comencem a sentir molt poc respecte per la patuleia que els aplaudeix i manté on són. Deu ser la fractura social...
