PNB-EA

Aquests dies he repassat notícies d'aquell llunyà 1986 que el PNB va viure l'escissió d'Eusko Alkartazuna. Va ser una discussió quasi de família i entre persones amb lligams de feia molts anys. EA semblava el carisma pur. Convé recordar que va guanyar la partida el partit i els seus votants. Les lliçons ens poden ser útils per als dies i setmanes que vindran. La clarificació està a tocar.

Lideratges

Dinar amb A. Repassem aquells anys de lideratges polítics forts i ens preguntem on son els lideratges avui a la política catalana. Li recomano l'article d' Ignasi Aragay, director adjunt de l' Ara, de fa una setmana. Escriu el periodista Aragay: «Els partits, és a dir, les agrupacions per afinitats ideològiques i interessos, són eines necessàries. Naturalment a repensar, però imprescindibles. Igual com ho son els polítics professionals o els experts i els alts funcionaris. Carregar-se tot això és perillós. L'alternativa acostuma a suposar una baixada de nivell en l'acció pública, una feblesa estructural de les organitzacions, una entrada d'arribistes o d'il·luminats al poder... Costa molt construir i poc destruir. El que costa més és transformar garantint la continuïtat».

Hi estic molt d'acord. A. em recomana que comencem a caminar sense capficar-nos pel lideratge fort, que ja sortirà com ha passat en tants partits els últims anys.

Lledoners

Dijous torno a visitar els amics presos a Lledoners. Ho faig sense tuit ni rebombori. Parlem de moltes coses. També de com van decidir individualment, uns presentar-se davant els tribunals i altres anar a l'exili. Pocs dies després de la separació van pactar entre tots ells respectar-se les seves decisions i no fer-se retrets.

Mentre condueixo de tornada penso que en el pla humà van encertar els que afrontaran en dies el judici. I també en el pla polític.

Podem

Ara la política es viu amb una gran foguerada permanent, com qui retransmet un partit de futbol. La crisi de Podem a Madrid i la decisió d' Errejón -que coneix molt bé les comarques gironines- de presentar-se amb el partit de l'alcaldessa Carmena s'ha dramatitzat com el final del mateix partit Podem i l'aritmètica impossible al Congrés dels Diputats.

Però la realitat sol ser més tossuda. El govern del PSOE perd menys votacions que el govern del PP. Dimarts que ve tenim ple al Congrés dels Diputats per debatre i votar la convalidació de vuit Decrets-Llei.

Ja aventuro que quasi tots s'aprovaran. Ara mateix el que presenta més dubtes és el de mesures de foment de lloguer de l'habitatge perquè alguns volen més mesures de contenció dels preus a les grans ciutats.

Inversió territorial a Girona

Dilluns vam saber les previsions d'inversió territorial del projecte de pressupostos de l'Estat a Girona. Una caiguda molt notable respecte a l'any passat, cap obra nova per començar. En cas que es tramitessin -això ho sabrem el 14 de febrer- s'haurien d'esmenar molt.

Trobo a faltar l'estació del TAV a l'aeroport, inversions en l'Eix Pirinenc i obres ja programades a l'N-II. Sembla un projecte dolent per donar joc als altres grups en la negociació d'esmenes. Però encara no sabem si arribarem a aquest punt. Una negociació prèvia està en marxa.

Altres eleccions

Començo el meu any 12 al Consell d'Europa malgrat l'ofensiva per terra, mar i aire de Ciutadans -i d'algun franctirador que potser aquesta setmana deixarà de formar part del meu partit. Terreny mancat de cap tipus de candidesa, el de les relacions internacionals. Dur, aspre. Molt interessant i ajuda a ampliar mires. Estiguem atents al resultat de les eleccions parlamentàries del 24 de febrer a Moldàvia, els partits partidaris de millorar la relació amb Rússia poden guanyar després del desencant del fracassat acord de Vilnius de 2014.

Atenció també a les crucials eleccions presidencials a Ucraïna el proper 31 de març. Guanyarà un candidat prooccidental, estan en estat de guerra, però la segona volta serà imprevisible. No és el mateix el suport-ingerència de l'administració Obama -quan les ordres de govern es rebien des de l'ambaixada americana- que l'aïllacionisme internacional de l'administració Trump.

I també eleccions presidencials el mes de març a Macedònia del Nord. En un període curt, Macedònia del Nord pot ser el nou membre de l'OTAN en uns Balcans estabilitzats i que progressen.