La família és un autèntic tresor

Jesús Domingo Martínez Girona

Per tot el que ens ensenya, la família és un autèntic tresor. En paraules de Chesterton, els que l'ataquen en moltes ocasions no saben el que fan, perquè no saben el que desfan. D'aquí la necessitat de defensar-la sempre, com apunta el Papa. I això passa per defensar-la amb el testimoni coherent de la pròpia vida, proposant allò que hi ha de bo i de bell, i mostrant-li amb senzillesa al món com de decisiva que és la família per al futur de la humanitat.

Rebrot preocupant

Valentín Abelenda Carrillo SALT

Recorda? Les dades d'avortaments el 2017 són descoratjadores. Els 94.123 suposen un repunt sobre els 93.131 de l'any precedent. A més del preocupant repunt, l'Estat no s'hauria de resignar ni normalitzar tantes milers de situacions personals i familiars dramàtiques per traumàtiques. Desistir d'una política pública de defensa de la vida i la natalitat és un error i un fracàs. Com escandalós és que el Tribunal Constitucional tingui guardat en un calaix el recurs del PP contra la llei de l'avortament socialista des de fa vuit, o són ja nou, anys.

Voluntaris

JULIÁN ROLDáN NAVARRO Girona

Aquests comentaris són d'agraïment a tots els voluntaris que desinteresadament ofereixen el seu temps a millorar una mica la vida de les persones necessitades i que les institucions no poden atendre per motius econòmics o pressupostaris. Les persones voluntàries no tenen remuneració, ni posen condicions en el seu oferiment de destinar el seu temps i esforç a ajudar els altres. No són persones a qui condicionin ni la raça, ni la religió, ni la ideologia política. Només els condiciona que a la/les persones que van a ajudar, realment necessiten aquesta ajuda i l'ofereixen per voluntat pròpia.

Els voluntaris són persones d'ampli espectre social. A alguns els mou la religió, a altres la solidaritat, a altres la caritat i, als que menys, una promesa per curació pròpia o d'algun familiar.

N'hi ha que són joves, estudiants que desitgen incrementar els seus valors humans o seguir les pases dels seus pares que ja van exercir aquesta tasca desinteressadament agraint l'estabilitat social.

Altres són persones treballadores i que complementen el seus temps ajudant els altres, fins i tot compaginant-ho amb les seves obligacions familiars.

Després hi ha les persones jubilades o pensionistes que, acabada una llarga vida laboral, ofereixen els seus coneixements adquirits per transmetre'ls a les noves generacions. A persones en procesos de reestructuració laboral, a persones vingudes d'altres llocs o simplement ofereixen la seva col·laboració desinteresada per millorar la vida de persones que només necessiten companyia, amistat o esperança.

El desig de totes aquestes persones voluntàries no és que se'ls alabi la seva actitut, ni tan sols volen agraïment. Només demanen respecte. Respecte de les persones a les que ajuden i respecte de les institucions que han sol·licitat la seva col·laboració o que les han acceptat quan aquestes persones els l'oferien. Aquest respecte el tenim guanyat, i desitgem seguir mantenint-lo.

Nosaltres, els voluntaris, respectem encara que no compartim que la gent cregui que ser egoistes en aquesta vida porta prosperitat personal. Possiblement sigui així. Però la nostra vocació, solidaritat o agraïment cap als altres ens impedeix deixar morts pel camí.

Hem sentit massa vegades, no cara a cara sinó per l'esquena o quan creien no ser escoltats, funcionaris remunerats que comentaven que preferien anar-se'n a esquiar que passar un cap de setmana amb persones inestables o indesitjables.

Dir que si no fos per nosaltres que ens dediquem als altres desinteressadament, hi hauria més places de convocació a feines socials. Només dir, que estem en una situació social molt delicada i creiem que hem d'aportar els nostres coneixements, esforços i voluntat perquè aquest país sigui un model de convivència, integració i benestar, perquè la nostra solidaritat sigui un model a seguir.