Blue Note ha passat a la història com la discogràfica independent més important de tots els temps. Va ser fundada a Nova York per Alfred Lion el 1939, o sigui, fa 80 anys. Francis Wolff es va unir al seu amic Lion, un emigrant alemany, poc després. Inicialment, tots dos gravaven i comercialitzaven jazz tradicional, però, a partir de la dècada dels 50, van centrar la seva activitat en els estils més moderns. L'enginyer de so Rudy van Gelder i l'elevada qualitat artística de les presentacions dels discs van contribuir al seu èxit i, també, a crear escola.
Al seu catàleg, que s'ha intentat modernitzar amb les dificultats lògiques del present digital, figuren algunes de les millors gravacions del món a càrrec d'artistes de la talla de Thelonious Monk, Bud Powell, Fats Navarro, Art Blakey, Horace Silver, Kenny Dorham, Jimmy Smith, Hank Mobley, Grant Green, Tina Brooks, Stanley Turrentine, Kenny Burrell, Donald Byrd, Johnny Griffin, Freddie Hubbard, Ike Quebec, Lee Morgan, Wayne Shorter, Andrew Hill, Stanley Jordan, Joe Lovano i moltíssims més. Sense aquest segell, el jazz i la música actual no serien el que són. En 20 anys, serà una gran satisfacció i un privilegi immens recordar a l'audiència que Blue Note ha arribat al centenari.
