Es presumeix que el 2004, el president del BBVA, Francisco González, va encarregar al comissari Villarejo que li informés del que es coïa en els telèfons del poder respecte a l'interès de la constructora Sacyr per aconseguir el control del banc. Això s'ha sabut ara i l'actual president executiu del banc, Carlos Torres, es diu que està molt preocupat pel dany reputacional de la «institució», que és com s'anomenen aquestes empreses. Presumpció per presumpció, després de les crisis i de les hipoteques, escriure «reputació» i «banc» en la mateixa frase és exagerar.

Francisco González, FG, fa una setmana que es resisteix a abandonar la presidència d'«honor» del banc i de la seva fundació. Heus aquí una altra presumpció aquesta de presidir en funció dels reconeixements de virtut, glòria i bona opinió, tot i que ja veiem que quan era president executiu ja li interessava, amb ansietat adolescent, saber què opinaven d'ell els altres. Si controlar el mòbil de la novieta és violència de gènere, punxar 4.000 telèfons i intervenir 15.000 trucades és una massacre sense cap mena de dubte. Entre els punxats per saber si Sacyr anava a quedar-se amb BBVA hi havia part del govern socialista de Zapatero, empresaris implicats i el rei Joan Carles. Això últim ens informa sobre el significat d'aquesta subtilesa per la qual «el rei regna, però no governa» i ensenya que per què vols governar, que és tan públic, podent regnar, que és tan privat.

De José Manuel Villarejo Pérez, comissari retirat i a la presó provisional sense fiança, no cal dir res. El delicte té poca ètica i poca èpica, però quan preserva la primera i arriba a la segona sempre és perquè es comet contra la policia, no dins d'ella.