Junts per Lloret és una candidatura de l'entorn de l'actual alcalde, Jaume Dulsat, formada per la flor i nata del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) i de Junts per Catalunya, marca electoral per concórrer a les eleccions del 21 de desembre de 2017. Una i altra formació són successores de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
A Lloret de Mar, en el camí cap a les eleccions municipals del proper 26 de maig, per no deixar res per verd, s'han inventat els premis a l'Orgull Lloretenc, destinats a reconèixer la trajectòria destacada de persones, associacions i empresaris.
Res a dir a una activitat de propaganda d'un partit granat que busca uns bons resultats electorals, malgrat la confusió generada pels canvis de nom i a l'espera de l'encaix de la Crida Nacional per la República, la nova joguina de Carles Puigdemont.
Ara bé, si era un acte de partit, aleshores, havia de quedar clar que els premis es donaven a la gent de la seva corda. És a dir, a aquells amb afinitats ideològiques.
Només així es podrien entendre els premis atorgats als diferents alcaldes convergents al llarg de 24 anys de democràcia i que relegaven a l'oblit els 16 anys d'alcaldies socialistes perquè no eren dels seus. És només una anècdota, però queda lleig, no?
Però aquest argument no és gaire convincent perquè es va premiar una de les dues primeres dones regidores en les eleccions municipals del 3 d'abril de 1979, que no era de la coalició Convergència i Unió, sinó de Centristes de Catalunya-UCD.
També hi va haver premis per a dues entitats que acullen membres de tot l'espectre polític: la Casa de Cúllar, municipi de la província de Granada agermanat amb Lloret, i la penya Xino-Xano, que situa «l'amor a Lloret per damunt de tot».
Per tant, els lloretencs orgullosos de ser-ho que no sintonitzen amb Junts per Lloret s'han de sentir ferits per l'apropiació partidista d'un sentiment que és patrimoni de tots.
No es tracta d'una qüestió trivial. Almenys des de l'any 2003, quan, després de 12 anys de travessia pel desert, CiU va governar amb els vots del PP, s'ha instaurat la confusió interessada a identificar «la gent de Convergència i Unió» amb el conjunt de ciutadans.
D'aquí que l'apel·lació a l'orgull lloretenc s'hagi de qualificar com un exemple de sectarisme per part de la candidatura de Junts per Lloret.
En efecte, en un tres i no res, els sectaris es tornen excloents quan utilitzen la pertinença a un poble divers i plural per postular-se com a genuïns representants de tothom.
És una actitud perillosa creure's els guardians d'essències a preservar enfront la invasió de cultures i tradicions, alienes a peculiaritats ancestrals.
Que Lloret és una ciutat cosmopolita, home!
