Cada dia veiem com van emergint nous conflictes sorgits de l'impacte de la renovació tecnològica en les nostres vides. Avui és el conflicte entre el sector dels taxis i les aplicacions que faciliten la mobilitat a través de les VTC. Abans d'ahir era l'impacte d'Amazon en el comerç tradicional o la competència d'Airbnb al sector hoteler i, demà, de ben segur serà una altra cosa.
Si ens hi fixem, tots aquests conflictes no són tan sols enfrontaments entre parts enfrontades dins un mateix sector sinó que són entre els sectors tradicionals regulats i amb obligacions fiscals clares i nous competidors que a cavall de la tecnologia i sense una regulació tan clara ni unes obligacions fiscals tan estrictes fan saltar el mercat pels aires. A més, aquests darrers són més còmodes per als usuaris, encara que això acabi provocant més precarietat en el treball. De fet és l'impacte del món nou desregulat en el món vell regulat.
I aquí el paper de l'administració és clau. Sobretot de l'administració local, que ha d'afrontar nous reptes i nous conflictes en una societat canviant a cavall de la revolució tecnològica. Primer emergeix el problema i després s'ha de regular.
Segurament, l'exemple més frívol però no el menys important és el dels patinets elèctrics. I és que tots els àmbits en què sorgeixen aquests nous conflictes són àmbits clau per a qualsevol ciutat. Mobilitat, eixos comercials, allotjament, etc. L'impacte afecta punts clau de la vida d'una ciutat.
Prou difícil és la gestió d'un municipi en una situació com l'actual després d'una crisi econòmica brutal, emmig d'un context polític convuls i amb grans canvis socials, els governs locals han d'afrontar una regulació de nous fenòmens que fa només cinc anys ni existien. I això no només és més feina per als governants sinó també per als tècnics municipals, que veuen com la seva feina s'amplia inexorablement. I això en un context de màxima exigència per part dels ciutadans i un distanciament clar envers la classe política.
Tots aquests canvis em serveixen també per parlar d'un altre fenomen que s'està produint a molts municipis del país i que en canvi la resposta que s'hi dona des de l'administració sol ser de mirada curta.
Què és ser veí avui dia? Qui configura el cos social d'una ciutat? Els ajuntaments només han de vetllar pels interessos dels seus veïns? Aquest serà un dels grans debats dels propers anys i la majoria de les administracions municipals no ho tenen en compte. A més de l'impacte de la tecnologia, en les societats actuals hi ha hagut un altre canvi important que ha canviat l'ús de les ciutats i, sobretot, la pertinença a aquestes: la mobilitat. La facilitat en els desplaçaments fa que fem vida en dos o més llocs a diferència del passat, quan vivíem i treballàvem en un mateix terme municipal.
Avui dia, les ciutats són ecosistemes socials on hi ha moltes persones que en diferents graus viuen i conviuen en un espai públic concret i, el que és més important, tenen expectatives i esperances de vida en un entorn determinat. Ja sigui totalment o parcialment.
Encara actualment, considerem com a ciutadans o veïns d'un municipi aquelles persones que estan empadronades a aquell municipi. Ells són els veïns de la ciutat. Fins i tot entre aquests, hi ha els qui poden votar (estan en el cens) i els qui no. Però el padró és qui marca la diferència.
Però la ciutat avui dia és molt més.
Quanta gent viu físicament a la ciutat i no hi està empadronada? A Girona ciutat es calcula que són diversos milers -estudiants, veïns que volen continuar empadronats a altres municipis, gent que hi viu temporalment, etc. És una massa important de persones que fan vida a la ciutat, que l'usen de manera estable però que no consten com a veïns.
I els qui han nascut al municipi, treballen i fan vida a la ciutat i viuen a un poble de l'entorn? I els qui tenen el comerç, negoci o la feina a la ciutat i per questió de tipologia de residència han hagut de marxar encara que se sentin del municipi? I els que tenen una segona residència al municipi, són o no veïns? Encara que siguin veïns temporals? I els turistes fixes? I els estables? Molts turistes volen ser avui dia residents temporals. I els que acostumen a visitar la ciutat de manera habitual? Molts d'aquests perfils se senten en part ciutadans de la ciutat. Només ens hem de fixar en una cosa: quantes persones que aniran a les llistes de les diferents candidatures viuen en un altre municipi. Més dels que us penseu, i alguns seran caps de llista. I fins i tot hem tingut alcaldes de municipis que viuen en un altre municipi. Tota aquesta gent estima i se sent seva la ciutat i vol treballar per a ella, encara que no sigui el perfil standard de veï.
I em temo que aquesta complexitat veïnal anirà a més davant la diversitat de tipologies residencials i laborals. És com les famílies. Avui són molt més complexes que fa vint anys. En canvi, la majoria dels municipis només legislen per als veïns «autèntics» i sovint castiguen la resta. Ho veiem en molts casos, no només en ajudes sinó també en les zones verdes d'aparcament, per exemple.
La simplificació entre veïns empadronats i els de fora no és bona per entendre la complexitat sobre què són els «veïns» actualment. Un debat que anirà a més i que cal tenir en compte, ja que, en la configuració de l'opinió pública d'un municipi, aquesta distinció no existeix. Es configura entre tots.
