Els politòlegs han gastat moltes energies a explicar la ruptura entre Errejón i Iglesias. Està bé perquè les seves elucubracions enriqueixen el pensament especulatiu. Però si anessin al gra, que és del que ara es tracta, recorrerien a un bolero. Qualsevol, qualsevol bolero serviria per relatar aquesta història d'amor com no n'hi ha cap altra. Només cal llegir la carta de Pablo als corintis (perdó, a la militància), en la qual només li va faltar afegir una postdata que digués: Te'n vas perquè jo vull que te'n vagis i a l'hora que jo vulgui t'aturo, jo sé que el meu afecte et cal, doncs ho vulguis o no, jo soc el teu amo. Iglesias creia ser l'amo d'Errejón, que des de Vista Alegre II lluïa al costat una ferida sense sutura. Els boleros, tan intensos, parlen d'amors devastadors per impossibles. Al final, la destinatària d'aquestes cançons és la mare. No és estrany que Errejón hagi caigut en braços de Carmena.

La política espanyola és un bolero, un esquinç continu, un no m'amenacis, no m'amenacis, un probablement tu de mi te n'has oblidat, un ja em canso de plorar i no es fa de dia. També per als contribuents resulta dolorosa aquesta escissió. Per als contribuents enamorats, almenys. Però si ens aturem a reflexionar, trobarem el seu costat bo. El costat bo consistiria a deduir que tot, inclòs l'amor, és política. Així com hi va haver una època en la qual Déu i l'Estat eren el mateix, ara els sentiments són pura economia capitalista. Pura administració en definitiva. Per això mateix cau la taxa de la natalitat, per la política econòmica, i per això també els matrimonis es divorcien o es deixen de divorciar: pels guanys. Qui es fica en un pis amb la que està caient?

El 15-M, aquell moviment espontani en què només cabia l'amor, va ser codificat per Podem com les religions oficials codifiquen l'afany de transcendència dels éssers humans. La codificació dels impulsos de l'ànima condueix a la seva esclerosi. D'això, precisament, segons les seves paraules, intenta fugir Errejón, d'un matrimoni estèril, en el qual ja no hi havia res a dir-se. Només que en lloc d'explicar-ho amb el llenguatge dels boleros, ho ha exposat amb un discurs d'estadista. Si tu em dius vine...