Podem i els Comuns han fracassat pel que fa a la construcció d'un partit de caràcter nacional. Potser no és un fracàs, en el sentit que el seu objectiu inicial era, únicament, la creació d'un partit exclusiu per a les grans zones urbanes de Catalunya i quasi centrats del tot en Barcelona. Una idea que hauria funcionat si la resposta urbana electoral fos, com en les anteriors eleccions municipals, amb una victòria suficient d' Ada Colau. Ara, en canvi, les enquestes no li són tan favorables. S'han desinflat les expectatives de Podem i els Comuns s'enfronten al desgast del govern local en una ciutat on, com totes, hi ha molts problemes però que, com en poques, s'amplifiquen de manera exagerada i irresponsable per interessos partidistes.
Els Comuns i Podem han dilapidat l'oportunitat de crear a Catalunya un partit d'esquerres centrat en les polítiques socialdemòcrates i no en el procés (a favor o en contra), que podia haver ocupat l'espai del vell PSC, molts votants del qual han marxat molt espantats pel procés cap a Ciutadans, degut a una estratègia perfectament buscada pel partit taronja, que, per atresorar poder a Catalunya, es va convertir en el fuet de l'independentisme i que, ara, per fer-se amb espais de poder a Espanya, s'ha casat amb l'extrema dreta que vol expulsar els immigrants, sotmetre les dones i derruir l'Espanya pulral. Tinc uns principis però si no agraden en tincs uns altres, seria el lema d'aquest partit que es disfressa d'esquerra, de centre o d'extrema dreta en funció dels rèdits.
Comuns i Podem han pecat d'arrogància urbana. Com si tot fos Barcelona, ignorant l'existència de la resta de Catalunya, per a la qual no tenen cap projecte perquè ni tan sols saben visualitzar-la. Si aquesta esquerra hagués fet els deures de construir un partit a tot el territori català, ara disposarien d'una implantació important. Però han estat uns arrogants urbans i han ignorat el teixit que encara quedava d'Iniciativa per Catalunya. Ara ho pagaran.
