25 de gener de 2019
25.01.2019
Diari de Girona

Cartes

25.01.2019 | 00:30
Cartes

Fira de Sant Antoni
a Anglès
Pere espinet coll Anglès
Ja ens queda lluny aquell gener del 1996 quan amb una munió de gent i sense gaires recursos vàrem fer possible la celebració de tan preuada festa, oblidada amb el pas del temps. No va ser una tasca gens fàcil, ja que calia enginyar-se-les per tal que la Fira fos atractiva i plegats ho vàrem aconseguir. Una vegada consolidada es va demanar a les administracions que fos declarada d'interès.
Els temps canvien i cal que ens hi adaptem, oferint noves alternatives amb allò que funciona, però malauradament, enguany, ens hem quedat sense les tradicionals parades als carrers del casc antic, benediccions dels cavalls, la concentració de les motos custom, la tarda de l'Oncolliga amb les subastes, els concerts a l'església, la recollida d'aliments, jocs amb cavalls, camions truckers, etc. Enguany, la popular descarregada de brocanters, coneguda arreu de les comarques, la pluja ens ha fet una mala pasada.
Agraeixo i felicito els primers voluntaris, sobretot els que encara hi són, els nous, els ajuntaments implicats, com també els col·laboradors, entitats i la gent del poble que han fet possible que aquesta Fira s'hagi pogut anar celebrant sense cap interrupció durant aquests darrers 24 anys.


L'examen del MIR
Berta Gibert Montero LLORET DE MAR
Soc opositora al MIR (Médico Interno Residente). Una tortura. 6 anys de facultat (amb sort!) i 7 mesos angoixants estudiant 8-10 h/dia per acabar decidint el teu futur amb 235 preguntes tipus test de resposta múltiple. Dissabte vaig fer el darrer simulacre d'examen abans del gran dia. «En condicions reals», que diuen, incloent tenir dues cadires buides als costats i un temps estrictament controlat per resoldre el test. Dos opositors van arribar justos i la classe era petita: van demanar a la persona que seia davant meu si els deixava un lloc al seu costat on poder fer l'examen. Ella va respondre que no, que estava ocupat (mentida, òbviament). És una tonteria, sí, però m'ha semblat un bon resum d'una de les dues cares de la mateixa moneda que ha resultat ser la meva formació com a metgessa. Anhelava una feina molt humana, però vaig decidir estudiar medicina. Quina decepció! Seria hipòcrita desitjar sort, així que...que guanyi el millor! Per un futur amb menys medicina i més humanitat.


I tot això qui ho paga?
Joan Boronat Lecha Blanes
El «Gobierno», que té la paella pel mànec, no està satisfet amb haver suspès el Govern de la Generalitat, acusat els seus membres per uns delictes no comesos i contravingut la llibertat de manifestació a activistes socials, tots ells pacífics ciutadans, engarjolant els que no van optar per l'exili, continua amb l'escarni perseguint qualsevol que s'atreveixi a oposar-se al nacionalisme espanyolista.
Com ja exposo en la carta (14 de gener, «I tot això qui ho paga?»), espero que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemni l'Estat espanyol. Mentrestant, els presos polítics són a la presó, i, qui sap quant temps hauran de quedar-s'hi o si augmentaran els empresonaments. Trametem una Iniciativa Legislativa Popular a les altes instancies internacionals, que pari aquesta bogeria institucional i acabi amb els privilegis d'aquests individus, acusadors (VOX), fiscals, advocats de l'Estat i jutges, tots amb noms i cognoms, però que, si perden el plet, no se'ls jutja com individus, com fan amb els polítics i activistes catalans, sinó que s'escuden sota una institució, associació o partit polític, es desempalleguen de responsabilitats amb el beneplàcit de l'Estat i queden exclosos de pagar indemnitzacions, que aniran a càrrec del contribuent; això els dona la llibertat d'acusar, mentir i prevaricar sense arriscar el seu patrimoni ni el seu càrrec, sense avergonyir-se, perquè no saben què és la vergonya.
Si els tribunals internacionals no obliguen Espanya que respecti els drets humans, els hereus del franquisme continuaran amb aquesta farsa abusant de llur poder, inventant-se delictes per perseguir, acusar i empresonar de manera indiscriminada i injusta els que protestem i clamem llibertat, justícia i democràcia.


València, capital
de les Espanyes
Josep Baella Isanta Girona
Obra de Pep Mayolas que ens aporta una visió històrica molt diferent de la oficial. Segons l'autor, els Reis Catòlics hi varen fixar la seva residencia i València es va convertir en la capital demogràfica, comercial, financera i lúdica de la península. La noblesa s'hi trasllada i també una avantguarda d'artistes. Aquesta revisió històrica xoca frontalment amb el llegat històric d'una perpètua cort itinerant per Castella.
Castella era el regne més pobre d'Europa quan Isabel va pujar al tron a la fi de 1474. L'aposta dels Reis Catòlics per privilegiar els ramaders de la Mesta en perjudici dels agricultors va estimular la saviesa popular amb la frase «Dos santas y un honrado tienen el reino arruinado». Feien referència, és clar, a la Santa Inquisició, la Santa Hermandad i l'Honrado Concejo de la Mesta. Garret Mattingly, biògraf de la filla dels Reis Catòlics i reina d'Anglaterra, Caterina d'Aragó, ens retrata així el territori castellà: «En cap altra zona d'Europa occidental eren les ciutats més dèbils i escasses, ni l'Església més ama i senyora de cors i ments, tant entre els rústics com entre els hidalgos».
Però Castella tenia una virtut, la seva obediència i fidelitat a Roma, que va ser aprofitada per l'Església Catòlica afavorint el domini de Castella. L'església Catòlica s'assegurava l'obediència de la Corona catalanoaragonesa. Recordem excomunicacions de reis catalans, els càtars, el Compromís de Casp, la Inquisició castellana, el Tractat dels Pirineus, etc. Roma ens deu una restitució pels danys causats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook