25 de gener de 2019
25.01.2019
Diari de Girona

Els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual

25.01.2019 | 00:05
Els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual

La Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1984 reconeix que en néixer totes les persones són lliures i tenen els mateixos drets. Les persones poden ser diferents, però totes tenen els mateixos drets. Però la realitat és que avui dia encara hi ha persones que no poden exercir els seus drets en condicions d'igualtat ni són tractades de forma plenament equitativa a la nostra societat. Em refereixo ara a les persones amb discapacitat intel·lectual.

La Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'any 2006 comença recordant allò que diu la Declaració Universal dels Drets Humans, és a dir, que totes les persones tenen els mateixos drets i llibertats, i que per tant s'ha de garantir que les persones amb discapacitat gaudeixin d'aquests drets i llibertats sense discriminació. La discapacitat és la relació entre les persones amb deficiència i les barreres que impedeixen que participin a la societat igual que els demés. La discriminació contra qualsevol persona per causa de la seva discapacitat és una acció contra la dignitat i el valor de l'ésser humà.

Les normes han de ser conegudes per ser respectades. És cert allò que es diu en Dret que la ignorància de la llei no és excusa per al seu compliment, però també és cert que, per respectar les normes i ser conscient de les mateixes, primer s'han de conèixer. Amb això vull dir una cosa molt simple: els drets i deures de les persones amb discapacitat intel·lectual no només els han de conèixer aquelles persones que directa o indirectament puguin estar involucrades amb aquestes persones, sinó que els ha de conèixer tothom, sense excepció, ja que formen part dels drets humans i ens afecten per tant a tots.

Si tots som iguals davant la llei, i es prohibeix la discriminació per motius de discapacitat, els serveis públics i les administracions hauran de fomentar aquesta igualtat, adaptant els productes i els serveis perquè els puguin fer servir les persones amb discapacitat. Especialment els infants, tenen el dret a gaudir de tots els drets humans igual que la resta de nens o nenes amb independència de la seva capacitat.

Així es reconeix també a la Carta de Drets Fonamentals de les persones amb discapacitat intel·lectual, aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 2004 (si no vaig errat). Si bé s'ha avançat molt en el pla teòric, la realitat ens mostra que queda molt camí per fer. La normativa es fixa sobretot en els serveis socials i en la importància dels ajuts a les famílies a persones amb discapacitat intel·lectual. Però jo avui us vull parlar de quelcom més simple, o no, com el dret a l'oci, especialment important quan parlem dels infants.

Em sento molt orgullós com a gironí que la nostra ciutat hagi estat pionera en posar en marxa la primera atracció de fira adaptada a persones amb discapacitat. Molts dels lectors són conscients del gran ressò obtingut per la petició que les Fires de Girona siguin tan inclusives com sigui possible. Gràcies als esforços i bona feina i empenta de l'associació Lluito per tu, que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb pluridiscapacitat i afectacions motrius severes, juntament amb altres associacions i persones, i també amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona, el mes passat (concretament el 2 de desembre), una nena, l'Alba, estrenava el primer carrusel adaptat a les comarques gironines.

Esperem que això sigui només un primer pas, i que tothom agafi cada cop més consciència d'aquests drets, que insisteixo, ens afecten a tots i hem de defensar tots, i no només les famílies amb persones discapacitades. Tant de bo l'any que ve porti unes fires més adaptades i que quants més infants millor puguin gaudir amb les seves famílies.

La meva sincera enhorabona a l'Associació Lluito per tu, a en Joan, a la Montse (la meva estimada Montse), a en Marc, i a tots els que han fet possible aquesta fita, i com no, a la Conxita, la responsable de l'atracció, per la seva predisposició que em consta des d'un primer moment.

I una última reflexió, parlant amb en Joan, amb qui coincideixo per raons de professió i també d'oci i amistat: si tan ràpid ha anat, si tan fàcil sembla que ha estat, ¿per què s'ha tardat tant a tenir una atracció de fira a Girona adaptada a persones discapacitades? Si tothom està tan content i satisfet, si a tothom li sembla molt bé el que s'ha fet, si tothom mostra la seva predisposició i ganes d'ajudar i pressionar on calgui, per què no s'ha fet abans?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook